Cinta Bellmunt és un dels noms propis del periodisme tarragoní, una professional incansable que, durant més de 25 anys, ha treballat com a corresponsal en diversos mitjans de comunicació i que també ha encapçalat gabinets de comunicació, dedicats principalment a l’àmbit científic. A més a més, també ha destacat per escriure i publicar diversos llibres, principalment història de vida, tant de persones com de projectes empresarials, socials i institucionals.
La seva vinculació amb Tarragona Ràdio la lliga amb els inicis del mitjà, amb el qual ha seguit col·laborant durant tota la seva vida professional, a més a més de produir programes i seccions i organitzar exposicions i actes d’aniversari de l’emissora en diverses ocasions. A més a més, va signar el llibre ‘Darrere el micro. 69 anys de ràdio a Tarragona’, un dels estudis més complets sobre el mitjà en l’àmbit local. Què ha canviat dues dècades després de la publicació d’aquest llibre? Quin paper ha de tenir la ràdio en els nostres usos i consums? En parlem de tot plegat amb ella.
Un dels molts llibres en els quals ha col·laborat se centra en exclusiva a l’univers radiofònic tarragoní. Com sorgeix la iniciativa de fer aquest projecte?
La idea m’arriba a través dels responsables de Tarragona Ràdio en aquella època, en especial de mans de Francesc Valls-Calçada, amb qui vam creure oportú no només redactar un llibre que recollís l’evolució de l’emissora, sinó també del sector en general a la ciutat. Per a preparar-lo, em vaig documentar a partir de llibres, la documentació que es trobava a l’hemeroteca i arxius de diversos mitjans locals i també del testimoni personal i el material que em van cedir professionals històrics del sector a Tarragona. El resultat en va ser una publicació cronològica, però també termàtica, que reflexionava sobre la trajectòria de la ràdio en els contextos històric, social, cultural i esportiu.
El naixement de Tarragona Ràdio, l’any 1986, succeeix en un moment d’eclosió de les ràdios de barri…
Sí, aquell era un moment de molta activitat a les emissores locals a nivell de tot Catalunya. L’obertura després de la dictadura ja estava consolidada i hi va haver un esclat de ràdios locals, de proximitat, que informaven sobre tot el que interessava als ciutadans. D’aquesta manera també va néixer Ràdio Fòrum. Al principi l’emissora tenia un esperit més amateur però, posteriorment, es va veure que podia ser un mitjà professionalitzat com el que és avui dia.
El llibre ‘Darrere el micro. 69 anys de ràdio a Tarragona’ es va publicar fa gairebé dues dècades. Com a periodista i autora del text, què creu que caldria afegir-hi ara, dues dècades després?
Quan vam acabar la redacció del llibre tot just començava a haver-hi experiències tímides de la ràdio per Internet i intuíem, tot i que no podíem assegurar, fins a quin punt aquest mitjà canviaria la nostra manera de relacionar-nos i d’interactuar. Després de la crisi de final de la dècada dels noranta, que gairebé deixar buides moltes redaccions radiofòniques, l’entrada de la ràdio per Internet ha facilitat la irrupció de noves emissores. Durant els darrers anys, les xarxes i estratègies digitals han facilitat enormement el contacte amb els oients i s’han desenvolupat estratègies multimèdia que ajuden a comunicar sense perdre la immediatesa del mitjà.
En aquest context, quin creu que ha de ser el paper que han de jugar les emissores de titularitat pública?
Crec que una de les claus és que aquests tipus de mitjans serveixin per a captar les necessitats de les persones i que hi responguin amb vocació de servei, a través de fórmules i programes pensats per informar la vida quotidiana sense perdre de vista els grans esdeveniments. La ràdio pública ha de ser un motor per a propulsar les noves vocacions culturals, socials i científiques de la ciutadania en molts camps, a més a més dels ja més reconeguts. Donar visibilitat és molt important, i més encara en aquells projectes que tenen retorn directe en la comunitat.
Quina vinculació personal la lliga a Tarragona Ràdio?
Vaig començar a l’emissora l’any 1986, a informatius, quan encara era Ràdio Fòrum, una feina que combinava amb altres tasques professionals. Recordo el gran nombre de col·laboradors i col·laboradores que treballaven amb il·lusió, un fet que suplia les mancances tècniques d’un mitjà que tot just començava. Posteriorment, m’hi he implicat en diverses etapes i recordo amb especial afecte la col·laboració que vam iniciar l’any 2008 amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) del qual sóc la responsable de comunicació, en el qual vam començar a parlar de ciència amb periodicitat diversa, una tasca de col·laboració que hem mantingut fins ara. D’una manera o una altra, he seguit vinculada a la ràdio i he treballat en la producció de diversos programes especials.
Com a oient, quina és la seva relació amb la ràdio?
Treballo en l’àmbit de la comunicació i he de confessar que la majoria de programes que escolto estan relacionats amb el camp dels informatius i que, com la majoria de la ciutadania, m’informo a primera hora del matí. Durant el dia, intento recuperar les informacions de l’emissora local. D’altra banda, l’hora que més i millor gaudeixo de programes més reposats és cap al vespre. M’agrada poder seguir programes de ciència i aquells que segueixen l’actualitat des d’una perspectiva més d’anàlisi tranquil·la.
