La Sala Trono acull ‘Cançons que acaben en fade out’, un espectacle que qüestiona els blancs i negres absoluts amb humor. Serà aquest dissabte a les 20 hores.

Com és que Rocío Jurado està associada a una imatge més de l’”España cañí” i, en canvi, Alaska està associada a la modernitat i progressisme? La primera artista és l’autora de la cançó Amores a solas, que canta directament a la masturbació femenina, mentre que la segona col·labora amb programes de ràdio de la Conferència Episcopal. És just aquest pensament que tenim de les dues? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Aquest no és un cas aïllat, també ho hem pogut veure amb altres artistes com, per exemple, Mari Trini, María Jurado o Lola Flores.

Aquesta és la premissa de Cançons que acaben en fade out i elabora una conferència performativa per explicar al públic a què es deu aquest fenomen. Però l’espectacle està ben lluny de ser una classe avorrida, es tracta d’un concert on impera la comèdia mentre analitzen grans moments viscuts per les folklòriques de l’època. Sense la necessitat de conèixer aquestes artistes completament ni les referències musicals, el públic gaudirà de l’espectacle amb l’honestedat i entrega dels intèrprets.

Aquest projecte de la companyia de teatre La Copla Wisconsin va guanyar la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022, que organitza el Teatre Eòlia i col·labora l’Ajuntament de Barcelona, que dona recursos a companyies emergents amb els seus espectacles.

L’obra es podrà veure a la Sala Trono de Tarragona en una única funció; el dissabte 25 de febrer a les 20h. Les entrades per les dues funcions ja estan disponibles a http://www.salatrono.cat/temporada-primavera/cancons-que-acaben-en-fade-out/.

Més notícies: