La Unitat de Simulació Clínica de la Fundació Hospital Joan XXIII ha donat un pas significatiu en l’àmbit de la formació mèdica del territori amb la incorporació
de la tecnologia d’impressió 3D al seu programa de simulació clínica. La impressió 3D, també coneguda com a fabricació additiva, permet la creació d’objectes
tridimensionals afegint material en capes successives. Aquesta innovació ha obert nous horitzons en la millora de la formació clínica i l’avenç de la pràctica
mèdica a l’Hospital Universitari Joan XXIII.
La impressió 3D s’ha començat a utilitzar en el programa de simulació clínica de la Fundació Hospital Joan XXIII amb la creació de models de laringe per
a l’entrenament en procediments com la cricotirotomia o la traqueostomia. Aquesta tecnologia permetrà ampliar el ventall de models disponibles, com ossos
temporals i ossos per a l’entrenament de la via intraòssia, entre d’altres aplicacions mèdiques.
Amb la incorporació d’aquesta tecnologia, la Unitat de Simulació Clínica engega un programa d’impressió 3D que té com a objectiu proporcionar a la Unitat
models personalitzats que permetin l’entrenament en tècniques de diversa complexitat. Amb aquesta adquisició, es pretén oferir als professionals de la
salut una eina innovadora per millorar les seves habilitats i conèixer a fons les tècniques mèdiques en un entorn segur i controlat.
Amb l’arribada de la impressió 3D a la formació clínica, la Unitat de Simulació Clínica de la Fundació Hospital Joan XXIII es consolida com a referent
en la promoció de la innovació i la millora contínua de la pràctica mèdica a la regió del Camp de Tarragona. Aquest avenç permetrà als professionals de
la salut beneficiar-se de models personalitzats i realistes, adaptats a les seves necessitats i alhora garantir una atenció de qualitat als pacients.
La Unitat de Simulació Clínica de la Fundació Hospital Joan XXIII lidera la formació al Camp de Tarragona amb l’adquisició d’una impressora 3D
L’objectiu és dotar la unitat de models que permetin l’entrenament de tècniques de diversa complexitat