Acumulació de retards, cancel·lacions, falta d’informació i incertesa a l’hora de fer els desplaçaments en tren poden tenir un impacte psicològic en els passatgers. Això és el que vol comprovar un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha decidit anar més enllà del malestar, la desconfiança i la frustració de les persones afectades i estudiar per primera vegada, des del punt de vista científic, les conseqüències psicològiques del caos ferroviari a Catalunya.

“Al desembre ens va contactar la plataforma “Dignitat a les Vies” per buscar respostes al seu malestar derivat de la situació ferroviària. Després d’explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d’avaluar l’impacte psicològic que tot això està provocant”, explica Sergi Martín-Arbós, coordinador de l’estudi en què participaran cinc investigadores i investigadors més del seu departament. La recerca es farà a partir de les dades obtingudes d’un qüestionari en línia que inclourà entre 60 i 80 preguntes -que variaran en funció de les respostes- i que aniran orientades a determinar si entre les persones que pateixen les afectacions ferroviàries s’observen símptomes d’ansietat, depressió, somatitzacions -manifestacions físiques de l’ansietat o l’estrès – o hostilitat, entre d’altres.

Com participar-hi?

L’acumulació d’incidències als trens en els últims anys i, especialment, el malestar derivat dels episodis viscuts els darrers dies, els fan confiar què obtindran una mostra propera al miler de respostes, que és l’objectiu que s’han marcat per considerar els resultats rigorosos. “Busquem persones afectades, però també necessitem que hi participin aquelles que no utilitzen el tren o que ho fan esporàdicament, per tal de poder comparar les respostes i extraure’n conclusions vàlides”, diu Martín-Arbós.

L’enllaç al qüestionari en línia es farà públic en els propers dies, un cop estigui validat tècnicament. Mentrestant, les persones interessades en participar a l’estudi ja poden comunicar-ho a aquesta adreça de correu electrònic. “Només necessitem que ens diguin que hi volen participar i un cop activem el qüestionari ens hi posarem en contacte”, informa l’investigador. El formulari de preguntes estarà obert a qualsevol persona que visqui a Catalunya, ja que en la fase d’anàlisi de dades els resultats es fragmentaran també en funció de les diferents línies de transport.

S’hi plantejaran qüestions de tipus quantitatiu, amb les que, en una escala de l’1 al 5, valoraran diferents situacions, símptomes o pensaments, però també de caire qualitatiu, amb les que es podrà recollir quines conseqüències està provocant aquesta crisi ferroviària, per exemple, en la vida familiar, social o laboral de la persona afectada. “Preguntarem quines modificacions s’han hagut de fer degut al problema dels trens, com ara canvis de feina, trasllats de domicilis o haver fer servir el tren d’alta velocitat amb la despesa extra que això comporta”, explica Martín-Arbós.

El qüestionaris s’activaran durant aquest mes de març i l’equip investigador confia tenir els primers resultats preliminars al juny.