Diuen que el futbol és cíclic. I si no que li diguin al Nàstic. El conjunt grana viu aquesta temporada amb una bipolaritat que està trastornant els pensaments de la parròquia tarragonina. Una dualitat de versions a l’hora de sumar punts que no és gens nova a la Budallera. Els nastiquers són capaços de guanyar a camps d’equips superiors com el Granada (0-1), el Rayo Vallecano (2-3), l’Osasuna (0-2), el Numancia (1-2) o el Valladolid (0-3) però després ensopeguen a casa contra rivals directes com l’Almeria (0-1), el CF Reus (1-2) o el feble Lorca (0-2).

Tot i que haver sumat 25 punts com a visitant i només onze com a local siguin registres inèdits a Segona Divisió des que el sistema de competició dona tres punts per triomf, hi ha un cas que se li assembla molt. I el protagonista, encara que pugui sorprendre, és el mateix Nàstic.

 Fa vuit anys, el Nàstic va fer història. El conjunt grana va salvar-se del descens a Segona B acabant la lliga en la divuitena plaça amb 51 punts. Aquella lliga van ser els primers en acabar cinquens per la cua i ser el segon millor visitant del torneig amb 29 punts sumats amb un balanç de vuit victòries, cinc empats i vuit derrotes. D’altra banda, els tarragonins van ser els pitjors locals amb sis triomfs, quatre empats i onze ensopegades.

Aquell Nàstic, entrenat per César Ferrando primer i Luis César després, disposava en la seva plantilla d’homes com José Mari, Serge N’Gal o l’actual futbolista del Barça, Aleix Vidal. Altres noms com Fachan, Mauricio Arroyo o César Diop també formen part de la memòria col·lectiva d’aquella campanya, no precisament per deixar un grat record a l’entorn tarragoní.

En la campanya 2009-2010, els grana es trobaven a la jornada 30 de lliga sent el pitjor local i el millor visitant després d’haver guanyat l’Hércules (segon classificat) per 0 a 1 al Rico Pérez amb un solitari gol de Pere Mairata en el temps de descompte. Amb un balanç d’onze victòries, sis empats i tretze derrotes, els nastiquers es trobaven a la dotzena plaça amb 39 punts, set punts més que la zona de descens, registres semblants als actuals: deu triomfs, sis empats i catorze ensopegades.

Ara, en el 2018, la dualitat és més potent després de sumar més del doble de punts fora del Nou Estadi que davant l’afició. Aquell Nàstic va acabar salvant-se després de guanyar per 3 a 1 l’Elche a Tarragona, matx que va suposar una permanència més patida de l’esperada després de perdre quatre partits consecutius en el tram final de torneig. L’equip va acabar la lliga amb catorze victòries, nou empats i dinou derrotes, la darrera en un matx intranscendent al camp de Las Palmas, condemnant al Cádiz i al Murcia a Segona B malgrat haver sumat 50 punts. És l’única campanya on dos equips perden la categoria tot i haver arribat a la xifra màgica. Si el futbol és cíclic, caldrà prendre nota.