El Nàstic de Tarragona tanca el 2018 com a cuer de Segona Divisió. Un any que de nou ha estat una muntanya russa per al club. Per segona temporada consecutiva el Nàstic va aconseguir la salvació en les darreres jornades. Tot va començar amb la destitució de Rodri. La derrota contra el Reus el va sentenciar, però a dia d’avui, l’actual tècnic de l’Extremadura encara no entén la seva destitució.
Ja el mes de febrer va començar amb l’arribada de Nano Rivas però les derrotes a Lorca i Sevilla, van sentenciar-lo a tres jornades del final.
El tècnic andalús va aconseguir tres victòries que van certificar la permanència per al Nàstic de Tarragona. Però el final de la passada temporada també va estar marcada per l’adéu de Promosport.
I l’adéu d’Emilio Viqueira com a director esportiu.
Amb tot, el canvi en la direcció esportiva estava marcada amb l’arribada d’Arnal Llibert com a Director Esportiu per a que confecciones una plantilla competitiva a contracorrent.
Gordillo va començar la temporada amb el crèdit que s’havia guanyat amb la salvació, però només va durar 11 jornades.
I aleshores, va arribar Enrique Martín com a salvador d’un equip sense rumb.
No obstant, lluny de millorar la situació, els números han acabat empitjorant i han deixat el Nàstic com a cuer de Segona amb només 13 punts. Amb 3 victòries , 4 empats i 12 derrotes.
Tot i això, Martín és optimista i espera que després de les vacances, els nous fitxatges canviin el rumb de cara al 2019.
Un 2019 que pot convertir-se en un nou any balsàmic si el Nàstic s’acaba salvant, però pot ser un infern si els grana consumeixen el que a dia d’avui és una realitat, el descens a Segona B.
De moment, sense massa novetats, el Nàstic torna demà a la feina per a preparar el partit del 6 de gener al Nou Estadi contra el Córdoba, rival directe per la salvació.
