Es tracta de la vila senyorial més important i fastuosa del conjunt del Camp de Tarragona, malgrat que pràcticament no en queda res. Els anys setanta s’hi va edificar a sobre una fàbrica de pinsos.
Ara, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) rescata la singularitat del conjunt -situat a Reus- en el quart volum de l’’Ager Tarraconensis’, editat pels investigadors Ramon Járrega i Marta Prevosti i amb l’Institut d’Estudis Catalans.
A l’espai, Toquem Pedra, de Tarragona Ràdio han explicat que malgrat la seva importància, la dels Antigons era una vila molt poc coneguda, i un deute amb el patrimoni dedicar-li un llibre monogràfic.
Va ser una de les més riques del territori de Tarraco, amb presència d’un nimfeu. De vil·les amb fons monumentals no n’hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena a toc Catalunya, entre els quals la dels Munts d’Altafulla.
En les peces de ceràmica recuperades, com la vaixella de taula, hi apareix el nom d’un tal ‘Statutus’, que com explica Diana Gorostidi, un altra investigadors de l’ICAC, era un joier de Tàrraco, que es va fer ric a la ciutat i que surt esmentat en una làpida de la necròpolis del Francolí.
El llibre recull també les evidències sobre el taller tèxtil, la terrisseria i la producció de vi en aquesta vil·la.