L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està enllestint un estudi d’alternatives que plantejarà diferents opcions sobre si és possible reduir la presa del pantà del Gaià (El Catllar). L’objectiu és millorar la continuïtat del riu i reduir l’impacte paisatgístic del mur. Aquesta és una llarga reivindicació d’entitats ecologistes com l’Associació Mediambiental La Sínia, que considera que l’embassament està “sobredimensionat” i aposta per una solució que passaria per rebaixar l’alçada de la presa i fer un canal d’aigua lateral que faciliti el moviment de la fauna aquàtica. El seu coordinador, Hèctor Hernández, afegeix a més que a partir de certa acumulació d’aigua al pantà hi ha filtracions i es perd emmagatzematge.

L’estudi encarregat per l’ACA proposarà diferents opcions sobre què es pot fer a l’embassament així com les conseqüències que tindria cada plantejament. En diferents graus, les alternatives aniran des de no fer res fins al seu desmantellament total, amb possibilitats a mig camí que passarien per diferents reduccions de l’alçada de la presa.

Hernández destaca que la supressió de la presa és inviable, ja que fa permet “laminar les avingudes d’aigua” en cas de fortes pluges, conegudes popularment a la zona com a ‘gaianades’. De fet, l’increment de la pressió urbanística les darreres dècades al curs final del Gaià ha comportat la construcció d’habitatges, equipaments i fins i tot càmpings a prop de la llera del riu i que estarien en perill si no hi hagués la presa del Catllar, que en regula el cabal. “En la situació urbanística actual s’ha de plantejar una deconstrucció que no impliqui una problemàtica amb el què hi ha urbanitzat”, sosté Hernández. De tota manera, en la seva opinió “això no treu que l’embassament pugui acabar sent una resclosa” i “deixi de ser la barrera que és avui en dia”.

El pantà del Gaià es va inaugurar el 1975 amb l’objectiu d’abastir d’aigua la indústria petroquímica de Repsol. De fet, la companyia en té la concessió com a mínim per als propers 30 anys. Tot i això, en els últims tres anys no han fet servir l’aigua. La poca que hi ha actualment a causa de la sequera es destina principalment al regadiu i des del 2012 un acord entre ACA, Repsol i entitats ecologistes permet que hi hagi un cabal ecològic per garantir la supervivència de la fauna al curs final del riu.

En cas que l’informe avali una reducció de la presa i de l’embassament, des de l’entitat han plantejat que la majoria dels materials que es van fer servir per a la seva construcció tornin al seu lloc original. Es tracta d’una petita pedrera situada al terme municipal de Vespella de Gaià (Tarragonès), ben a prop del riu i que també estan inclosos a la Xarxa Natura 2000. “Faríem un 2×1, perquè també recuperaríem un altre espai que es va degradar”, assenyala Hernández.