La por dels investigadors és que si els pisos es continuen buidant, el centre històric perdrà sentit i serà exclusivament un escenari turístic. En conseqüència, els ciutadans perdran la consciència de l’entorn catedralici d’on ha sortit l’imaginari europeu. Per evitar-ho, el resultat del projecte serà aplicable a la investigació, a les accions socials i també tindrà un impacte educatiu i proporcionarà recomanacions polítiques. Tot plegat, per “evidenciar com aquestes ciutats són marcs referencials d’un patrimoni material i uns principis socials i culturals pan-europeus”.
Amb tot, Boto ha apuntat que el projecte no persegueix un objectiu de “mostrar un mateix esquema” per totes les ciutats. “No es tracta d’explicar com és un nucli històric i que aquest esquema serveixi per anar a Edimburg, Nàpols o Sevilla”, ha detallat Boto, que ha dit que sí que l’experiència en un entorn catedralici fa que “puguis mirar millor com passen les coses a altres llocs” amb els quals hi ha semblances.
El projecte s’anomena “Paisatge i patrimoni identitari d’Europa: ciutats catedralícies com a memòria viva” i va ser seleccionat dins el programa d’ajuts RecerCaixa i premiat amb una dotació econòmica de 99.500 euros.
A més de Tarragona, els investigadors estudien també Nàpols i Jerusalem. La ciutat tarragonina ja havia estat estudiada amb anterioritat. Boto destaca que la ciutat i l’entorn catedralici com a laboratori funciona perfectament. L’entesa amb les fundacions del territori van fer que Tarragona fos l’escollida.