L’Iphes planta cara des de Tarragona als potents equips paleontològics mundials, amb un projecte propi a a Eritrea, bressol de la humanitat. L’any ha començat molt bé per l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, amb una nova campanya d’excavació, la setena, a la conca de l’Engel Ela-Ramud.
L’equip d’investigadors, encapçalats per Eudald Carbonell i Bienvenido Martínez-Navarro, ja han tornat d’una excavació que s’ha centrat novament a la depressió del Danakil.
Han treballat a uns 500 quilòmetres al nord del lloc on als anys 70 del segle passat es va fer una descoberta que revolucionaria el món de l’antropologia. Es tracta de ‘Lucy’, l’esquelet d’una espècie d’homínid que va revolucionar l’arbre evolutiu de la nostra espècie.
Martínez-Navarro assegura que poder treballar en aquesta zona verge és tot un privilegi i situa l’Iphes i Tarragona al ‘top ten’ dels millors equips paleontològics a nivell mundial.
De fet, ha avançat a l’espai Evoluciona de Tarragona Ràdio que ben aviat publicaran un article científic sobre el que ja han pogut descobrir, amb cronologies de fa 1.5 milions d’anys, que han pogut determinar amb diferents metodologies.
Ja han pogut fer prospeccions a tota la conca.
L’aportació econòmica de la fundació Palarq els ha permès anar ampliant l’equip a Eritrea, i millorar també les condicions de camp. Estan en una de les zones més caloroses del món, amb temperatures diürnes que superen els 40 graus i aigua potable a dos dies de viatge en tot terreny per un desert inhòspit.
Malgrat tot, l’equip de l’Iphes, amb Tsegai Medin, investigador eritreu i becari postdoctoral de la Fundació Atapuerca, valora poder excavar al rovell de l’ou de l’evolució humana, on poden localitzar registres des de fa 5 milions d’anys fins a l’actualitat.
El projecte, té caràcter científic però també social. En aquestes condicions climatològiques extremes sobreviu una comunitat, els Afar, als que l’equip de Carbonell ajuda per tal de millorar la qualitat de l’aigua i evitar malalties, sobretot entre els més petits.
