La nostra Heroïna de la Setmana és la Lara Mazagatos Pascual. Ella va posar la llavor de “Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal”, un projecte que comparteix amb la Irene i l’Azahara (Txiqui). La Lara és fotògrafa i porta molts anys captant els moviments activistes de Barcelona. Sempre va amb algun dispositiu fotogràfic amagat a la motxilla per tal de recollir tot allò que és quotidià i que, segurament, s’escapa de la mirada de la resta.
La Lara treballa amb diferents encàrrecs relacionats amb la imatge: gravació i muntatge de vídeos, fotografia fixa en rodatges, tallers de fotografia, i un llarg etcètera. Poder tenir un projecte tan polític com “Lesbofòbia: vers i revers d’una violència patriarcal” l’ha permès una reflexió, una recerca i un aprenentatge de moltes vivències i tècniques noves. I és que el procés de creació i exposició és un camí d’escolta i aprenentatge que no s’acaba.
- Què vas pensar quan et vam proposar sortir a Heroïnes Anònimes?
- No coneixia el programa, però a partir de l’exposició vaig saber del projecte. I aquests darrers dies he estat escoltant-lo i per mi és una gran sort haver conegut el programa.
- Com vas decidir dedicar-te a la fotografia?
- Em va venir perquè quan era petita el meu tiet treballava en una botiga de revelat fotogràfic i sempre tenia a l’abast material per fer fotos. Posteriorment vaig estudiar comunicació audiovisual i va ser quan em vaig comprar material propi tot decidint enfocar la meva vida cap a la fotografia.
- Creus que és efectiu utilitzar l’art com a eina de denúncia?
- Jo crec que sí. Si l’art té voluntat de ser crític, d’assenyalar i incidir, té un gran potencial. Les arts tenen molts llenguatges dins i un potencial molt gran, ja que s’apel·la als temes des d’una altra posició.
- Formes part de ‘Creación Positiva’, que des de l’any 2001 treballa a partir d’una perspectiva de gènere feminista i interseccional. Explica’ns una mica què és i què hi feu.
- Vaig començar a col·laborar amb ‘Creación Positiva’ l’any 2018 i les vaig conèixer més treballant amb Punts liles per tot el territori. I més endavant em van demanar la foto fixa d’un documental que era la prèvia de l’exposició de la qual parlem. ‘Creación Positiva’ s’encarrega, sobretot, de tractar la salut sexual i les violències masclistes, però també fa formacions. A banda, hi haurà una tercera part que consisteix amb l’elaboració de murals. El nom és ‘Saca tu pluma’, tractant també el tema de la lesbofòbia. Ja se n’han fet un parell al Teatre Arnau de Barcelona.
- Hem parlat a la presentació de l’exposició «lesbofòbia:vers i revers d’una violència patriarcal». Què hi trobarem i a on?
- Trobareu moltes coses diferents i també un fulletó explicatiu perquè us ubiqueu en arribar-hi. Hi ha diferents llenguatges: hi ha fotografia, bordats, escriptura, àlbums de fotos interactius o un telèfon que si el despenges t’explica històries.
- Després de Valls, on podrem trobar l’exposició?
- Anirem a Lleida al maig, tot i que no ho sabem encara del cert.
- La mostra també s’endinsa en el llenguatge discriminatori. Com creus que podem reconstruir la manera de comunicar-nos?
- Si nosaltres habitem una societat masclista, homòfoba, racista, capacitista… és inevitable que utilitzem aquest llenguatge i, per tant, hi ha d’haver una voluntat individual de canviar i prendre consciència en el teu dia a dia.
- El projecte també ret homenatge a les xarxes de suport mutu i a les resistències. En una societat cada cop més egoista, creus que són essencials les xarxes de suport?
- Totalment. La resistència no es pot exercir de manera individual. Tot i que ens vulguin vendre l’individualisme, s’ha de ser conscient i intentar combatre-ho a diari.
El 3r.Grau d’Aida Bañeres Argilés:
Quin va ser el teu primer contacte amb el feminisme?
Quan vaig arribar a Barcelona el 2010, a partir d’una noia que vaig conèixer.
Una dona referent en la teva vida?
Les meves àvies.
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
“Panza de burro” Andrea Abreu
“Stone butch blues”
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident.
El Virus
Liliana Felipe
Genderlegs
Una directora o actriu.
Com a directora Lucía Puenzo, per “XXY” i “El niño pez”.
Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i per què?
L’espai és quedar amb les teves amistats de manera presencial, buscant espais col·lectius.