La unió de la seva professió i del seu activisme mediambiental porta a Jordi Llort-Figuerola a crear l’exposició ‘Distopies del plàstic’. I, per fer evident la contaminació del litoral, utilitza com a matèria primera els residus que el mar ha dipositat a les platges de Tarragona. Aquells plàstics que no poden arribar a reciclar-se i que ara han quedat encapsulats en una obra, que torna l’activitat a l’Aula d’Art de la Universitat, dos anys després.
‘Distopies de plàstic’ té un gran substrat de crítica. I és que, si bé hi ha plàstics que acaben reduïts a pols i conformen aquella contaminació menys evident, n’hi ha d’altres que ni tan sols són reciclables, que són restes arqueològiques de la vida contemporània.
Dins l’exposició, cal destacar una reinterpretació d’‘El tapís de Tarragona’, de Joan Miró i Josep Royo, fet amb l’assemblatge de residus de les vuit cales de la ciutat de Tarragona. Com també, l’obra Petroli Humà, una composició feta amb pèl·lets de plàstic recollits i documentats per l’organització Good Karma Projects, que organitza neteges ciutadanes a les platges.
