Van ser les més febles després de la tria, quan van sortir de l’ou el juliol de l’any passat a la Savinosa. També les que aquella nit no van tenir prou força per trencar soles la closca, i van néixer després a les incubadores de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Es fan grans agafant pes a “la llar d’infants de tortugues”

En poc temps poden doblar i fins i tot triplicar el seu pes, que ara és d’uns 400 grams i un pam de llarg. L’oceanògrafa del CRAM, Sílvia Giralt, explica al costat dels dos tancs on estan les tortugues de la Savinosa, a les instal·lacions del programa de Head-Starting, que és com “la llar d’infants de tortugues, que ja tenen el sistema immunològic funcionant gairebé al 100%”.

Per diferenciar-les, porten un número i una ‘S” (de Savinosa) a la closca, tot i que Giralt assegura que les reconeix individualment, “per la seva manera de nedar, pel color o la forma de la closca”.

S’alimenten amb una mena de farineta, tot i que ben aviat faran el salt amb una barreja de peixos blaus i blancs, mol·luscs i crustacis, una bona nutrició per garantir el seu creixement. La següent fase de preparació, abans de tornar al mar, és un ensinistrament amb un “ombreig” per afavorir el seu instint natural i aprendre així a fugir de les aus depredadores. Giralt lament la pressió humana “extremadament gran” al Mediterrani que afecta la seva supervivència.

Els pescadors “entenen la problemàtica, són aliats”

La pesca accidental en palangre amenaça la supervivència de les tortugues. El CRAM porta anys treballant en col·laboració amb els pescadors, que “han entès la problemàtica, i ens fan costat”. Són molts els avisos per exemplars capturats accidentalment i que acaben a les instal·lacions de la Fundació.

Ja es va canviar la tipologia dels hams d’aquest art de pesca, per uns de més circulars, que van minimitzar les captures accidentals, “el que va donar els seus fruits”. Ara, però, un altra amenaça afecta la tortuga marina.

El “mal del bussejador” també afecta les tortugues

Aquesta patologia que afecta un percentatge molt alt de les tortugues marines que arriben al centre, sobretot ara a l’hivern, és l’anomenat síndrome descompressiu, conegut també com a “mal del bussejador” o embòlia gasosa.

Malgrat que les tortugues “poden separar la respiració pulmonar de la circular”, diu Giralt, les alteracions provocades per les “pujades sobtades a la superfície”, els fa acumular hidrogen al seu organisme, que els pot provocar la mort. Quan arriben al centre els fan un tractament introduint-les en una càmera hiperbàrica, (una mena de gran olla a pressió) on es puja la pressió interior dels 0 als 1,6 bars, i les estabilitzen.

Guillermo García: Les tortugues “estan en bones mans”

El conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona ha visitat aquest dimecres les instal·lacions del CRAM, a tocar de l’aeroport i a pocs metres de la platja del Prat de Llobregat. Guillermo García ha conegut l’estat dels exemplars de la Savinosa, i les diverses instal·lacions del centre.

Ha dit que els exemplars de Tarragona “estan en molt bones mans”, i es felicita per la col·laboració amb el centre, també amb l’Institut Beta, que els ha permès al departament “ampliar els coneixements sobre les tortugues marines”. Una expertesa que es vol traslladar a la ciutadania. Afirma, de fet, que es vol mirar de fer “alguna acció amb el CRAM, implicant infants de Tarragona”, abans de l’alliberament dels 24 exemplars, previst pel juny.

El Mohamed, el Marc, la Mel, el Malibú, la Mara i la Petona

Al CRAM estan molt acostumats a rebre visites d’escolars, i compaginar l’activitat de sensibilització amb “les urgències” quan arriba un nou exemplar procedent d’algun rescat per la pesca accidental, com ha passat coincidint amb la visita aquest dimecres.

Les instal·lacions estan dotades d’aules, sala de conferències i zona de pícnic, per les visites, sobretot escolars, i en els edificis principals, el més grans, estan els habitacles amb les piscines i tancs, individuals i col·lectives, on estan les tortugues. Hi ha sala de raig X, quiròfans i prequiròfans i unitat de cures intensives, com en un hospital per humans.

La última que va arribar va ser el Mohamed, una tortuga Caretta caretta de 5,5 quilos de pes, capturada accidentalment a la Ràpita. Després de passar per cures intensives, ja està en un dels tancs recuperant forces.

A la piscina del costat hi ha el Mortadel·lo. Estan a la mateixa sala que el Marc, la Mel, el Malibú, la Mara i la Petona. Els noms els acostumen a posar els mateixos pescadors. Les 24 de la Savinosa, encara no en tenen, però hi ha una llista que van fer els voluntaris que “van estar nit i dia a peu del canó, vigilant el niu”, recorda el conseller de Medi Ambient, Guillermo García.

Les tortugues marines no són gaire sociables, ens explica l’oceanògrafa. “just per aparellar-se i procrear, i “d’aquella manera”, diu un altre dels científics del CRAM, que ens ha acompanyat durant la visita. És per això que sovint les han d’aïllar, sobretot quan es tracta d’exemplars adults. A l’exterior hi ha quatre grans piscines, situades una al costat de l’altre, on hi arriba aigua de mar, i poden estar-s’hi uns dies en aïllament, sobretot a l’estiu.

Només una de cada 1.000 tortugues arriba a l’edat adulta

L’estadística és molt baixa, i la seva supervivència, amb tots els mals que assolen la tortuga marina, és gairebé un miracle.

La mirada del “4×4”, la tortuga més veterana del CRAM, ho diu tot. Sentim durant la visita per les instal·lacions una veu que diu ‘és com un gos ensinistrat”. Efectivament, va ser capturat accidentalment el 1969, i amb només un any de vida va ser comprat per un particular a un restaurant de l’Ampolla. Va viure molts anys en un local tancat, amb poca llum i en condicions insalubres. Un cop decomissat va arribar al centre, l’any 1995. Pèrdua de pigmentació, musculatura i problemes de mobilitat el van convertir en un inquilí vitalici del CRAM. Ara exhibeix el seu bon pes amb orgull, però conscient que mai podrà tornar al mar obert, on seria pressa fàcil i tindria una mort assegurada.

A la piscina contigua veiem el “Massa gran”, de 120 kg, i la “Senyora pepita”, que va arribar després de ser capturada accidentalment a la Ràpita.

O el “Beat” i la “Maria Jesús”, una tortuga verda, única espècie de tortuga marina que és herbívora i que es mou generalment pels mars tropicals i subtropicals, però que també comença a sovintejar el Mediterrani, les nostres costes.

Preparant el camí per la realitat d’Itàlia

Ja hem explicat molts cops que el de la Savinosa ha estat l’únic niu al litoral català el 2024. Però els experts tenen un ull posat en el que està passat a la costa italiana, on han tingut 400 postes, i es segueixen desplaçant pel Mediterrani. Les altes temperatures del mar a l’estiu, amb registres disparats pel canvi climàtic, afecten el seus bioritmes, i ells s’adapten mirant de buscar costes segures pel deixar els ous. Alguna cosa deuen haver vist a les nostres platges.

Les grans mantes ratllades també arriben a les nostres costes

Al CRAM entren moltes tortugues, però no només, també arriben al centre dofins i les grans mantes rallades, les mòbules, com la que feia més de 3 metres i va ser rescatada a la costa de Calafell, el maig de l’any passat.

Rescat a Calafell d’una manta ratllada. Foto CRAM

Un altra història feliç va ser la de la reintroducció d’una parella de dofins a la barra del Trabucador del Delta. Un dels mamífers, malauradament, no va superar les ferides, per el que l’acompanyava va tornar al seu hàbitat després d’u esforç titànic dels científics del CRAM, va ser un 24 de desembre, a les portes de Nadal, perquè com diu Sílvia Giralt, “els animals no entenen les nostres festes”.