Les ciutats patrimoni refermen el seu compromís amb l’accessibilitat, conscients dels grans reptes pendents, però també del camí fet fins ara. Tarragona ha tancat amb el congrés “accessibilitat a les ciutats patrimoni de la humanitat”, coorganitzat pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat i l’Ajuntament de Tarragona amb el suport del Ministeri de Cultura i la Fundación ACS.

Al Palau de Congressos s’han donat cita durant dues jornades una norantena d’experts insulars i peninsulars, de les 15 ciutats del grup, que ha exposat exemples de bones pràctiques. Les Ciutats Patrimoni de la Humanitat han fet públic el compromís amb l’accessibilitat com a un dels puntals de la gestió del patrimoni, al costat de l’educació, la seguretat, el medi ambient i la conservació i senyalització dels monuments i recintes.

L’alcalde, Rubén Viñuales, ha estat l’encarregat de presentar les conclusions, en les quals ha reivindicat l’accessibilitat universal com a dret de totes les persones i un enfoc supera la seva vinculació material amb l’urbanisme i l’arquitectura i s’ha obert a la cultura, a les tradicions, a les festes, a les noves tecnologies, a polítiques d’igualtat o a inclusió i, en definitiva, a una nova sensibilitat que ens fa a tots més humans, ha reblat Viñuales.

L’alcalde Viñuales també ha repassat els avenços en la legislació en matèria d’accessibilitat, dels quals ha recordat la necessitat de dotar-los de pressupostos, recursos i capital humà, i ha posat en valor l’aposta del GCPHE per l’accessibilitat.

En nom del grup ha parlat el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Ciutat Històrica de Santiago de Compostel·la, Iago Lestegás, que ha subratllat que l’accessibilitat s’ha d’abordar de forma transversal.

Com a membre de la Comissió Executiva del Grup, Viñuales no ha volgut oblidar els èxits d’Àvila i San Cristóbal de La Laguna per haver estat reconegudes pel seu treball en favor de l’accessibilitat amb els Access City Awards.

Una vuitantena d’assistents i tècnics i primeres espases en la matèria

Amb l’acte de cloenda s’han finalitzat dos dies de debat al voltant d’un aspecte clau en la gestió del patrimoni, en què s’hi han tractat temes com ara les aliances publicoprivades per promoure l’accessibilitat, el marc europeu en la matèria, el potencial de les tecnologies per afavorir l’accessibilitat, els plans d’accessibilitat, casos de bones pràctiques o la comprensió del Valor Universal Excepcional (VUE) dels llocs o béns patrimoni de la humanitat com a part fonamental de l’accessibilitat.

En el dia d’avui dijous, el congrés ha comptat amb les intervencions d’Elena Chapa de Peña d’Open Europe, i de Mònica Borrell, Lluís González i Laia Tubio, que han parlat del potencial de la tecnologia 3D en l’accessibilitat del patrimoni; a més s’han realitzat tallers a càrrec de l’arquitecte E. Rovira-Beleta, el Far i la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i una taula de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Toledo i Úbeda.

El programa ‘La Veu de Tarragona’ en directe des del Palau

En el programa d’ahir dimecres hi figuraven les ponències de Míriam Ugarte, del Ministeri de Cultura, que va passar també pels micròfons de Tarragona Ràdio, en un programa especial, com també ho van fer responsables d’algunes de les ciutats Patrimoni de la Humanitat representades. 

Elena Mier Torrecilla, de la Fundació ACS; José Luis Borau, de la Fundació ONCE; Israel Muñoz de Ajuntament d’Àvila i Susana Reyes de l’Ajuntament de San Cristóbal de la Laguna; Carme Gilabert, de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries; Enrique Rovira-Beleta, arquitecte i consultor d’accessibilitat; i un equip tècnic de l’Ajuntamet de Tarragona. A més, també hi va haver dues taules de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni d’Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres i Còrdova en una primera taula, i de Conca, Eivissa, Mèrida i Salamanca, en la segona.

Alguns també han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio.

Hem parlat amb Enrique Rovira-Beleta, llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, que és avui un dels màxims referents en accessibilitat a Espanya i al món. El 1992 va ser responsable de la supressió de barreres dels Jocs Olímpics de Barcelona. També ha estat l’artífex de l’accessibilitat a l’Expo de Saragossa i, ni més ni menys, que d’un dels monuments espanyols més visitats, l’Alhambra de Granada. Avui, Rovira-Beleta és arquitecte i Director a Rovira- Beleta Accessibilitat i responsable de l’únic Postgrau en Accessibilitat i Disseny per a Tothom, en la seva modalitat online, amb alumnes per tot el món. Vam poder parlar amb ell i amb Cinta Lluís, doctora en arqueologia.

L’arquitecte Enrique Rovira-Beleta, un dels màxims referents en accessibilitat a Espanya i al món, i Cinta Lluís, doctora en arqueologia.
L’arquitecte Enrique Rovira-Beleta, un dels màxims referents en accessibilitat a Espanya i al món, i Cinta Lluís, doctora en arqueologia.

Al Palau de Congressos, durant les jornades d’accessibilitat i patrimoni, els assistents van poder veure en realitat augmentada el monument de Centcelles. Alla, es van fer demostracions pràctiques de les aplicacions de models 3D en realitat augmentada i VR. Giravolt és un programa del Departament de Cultura per afavorir la implantació de les tecnologies 3D en el sector del patrimoni i compta amb la implicació d’una cinquantena de museus i entitats de gestió patrimonial de tot el país. Aquí a casa nostra del Museu Nacional Arqueològic. En vam parlar amb Lluís González, de Giravolt, del departament de Patrimoni de la Generalitat, i just vam agafar a Cristòfol Salom, director del Museu d’Història, amb les ulleres de realitat augmentada posades.

També en vam parlar amb la directora del Museu Nacional Arqueològic (MNAT), Mònica Borrell.

Les jornades, que van completar les inscripcions als pocs dies d’obrir-les, s’han desenvolupat a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona i han registrat una assistència de 86 persones.

Altres notícies: