La UE obliga els estats membres a adoptar un marc favorable per a la creació i desenvolupamnet de comunitats energètiques. Endrius Cocciolo, professor de Dret públic de la URV i membre del CEDAT (Centre de Dret Ambiental), ho descriu com una revolució:
“Això representa un canvi estructural de model radical respecte al que tenim ara. Passaríem d’un sistema de massa fòssil, unificat, centralitzat i vertical a un model en que el consumidor, com a ciutadà, participaria també de les decisions. No només és un canvi econòmic o energètic, també social. Això representaria la democratització del consum energètic: la ciutadania energètica“
De comunitats energètiques n’hi pot haver de varis tipus. Les més simples, aquelles comunitats de veïns que autoconsumeixen l’energia que recullen les seves plaques solar del terrat. Però possiblement el model més sostenible i viable seria el de gestió municipal: pobles i ciutats que abastarien els seus ciutadans, el seu comerç i les seves petites indústries. En aquest sentit, ja hi ha molts ajuntaments interessats en el que veuen que és el model del futur, cada cop més inmediat, especialment donats els darrers esdeveniments que han posat de manifest la necessitat de tenir autonomia energètica.
La planificació d’aquest nou model és tasca complexa. El mateix Cocciolo forma part de varis projectes de recerca en que estan treballant equips interdisciplinars de professionals. Cal establir un marc legal, unes normes de funcionament i un sistema d’inteligència artificial que reguli, entre altres coses, la quantitat de consum, l’emmagatzematge, la distribució i els excedents. Tot i així, els estudis van a bon ritme i les comunitats energètiques de caire municipal podrien anar-se implantant en els propers mesos, abans fins i tot de que la normativa estigui enllestida.
Què passarà amb les grans comercialitzadores d’energia? Segons Cocciolo, possiblement no desapareguin, però hauran de canviar el seu model i adaptar els seus serveis a les demandes dels nous consumidors.