La diabetis és una malaltia que es caracteritza per augmentar els nivells de glucosa (sucre) en sang. Aquest augment s’associa a un major risc de morbimortalitat i a una disminució de la qualitat de vida. Per prevenir i controlar aquesta malaltia es recomana perdre pes en cas de sobrepès, seguir una dieta saludable, augmentar l’activitat física i deixar de fumar, entre altres canvis necessaris en l’estil de vida.

De la seva banda, l”índex glucèmic (IG) és un nombre que classifica a un aliment que conté hidrats de carboni en funció de la quantitat en què eleva els nivells de sucre en sang després del seu consum. Únicament els aliments que contenen carbohidrats tenen un índex glucèmic.

Per conèixer-lo es comparen els nivells de sucre en sang que s’obtenen després del seu consum amb els nivells que s’obtenen després d’ingerir glucosa pura o pa blanc (aliments de referència amb un IG de 100). Per tant, si es compara l’efecte que té un aliment ric en carbohidrats amb la glucosa pura o el pa blanc sobre els nivells de sucre en sang, es pot establir un IG per a cada aliment.

Es considera un IG baix quan és ≤55; mig quan està entre 56 i 69, i alt quan és ≥70. Per exemple, els aliments amb un alt contingut en hidrats de carboni simples o sucre tindran un IG alt, com ara la pastanaga i patata cuita, la mel, el pa blanc, entre altres.

Estudis previs han demostrat que els patrons dietètics que tenen un baix índex glucèmic o càrrega glucèmica (CG) milloren el control glucèmic i els factors de risc cardiometabòlic en persones que tenen risc de patir diabetis o que ja la pateixen, i s’associen a una menor incidència de diabetis i malalties cardiovasculars.

Ara, un estudi col·laboratiu dut a terme per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Toronto i la Universitat de Zagreb ha demostrat que les dietes o patrons dietètics amb un baix IG/CG reduïen l’hemoglobina glicosilada, que mesura el nivell mitjà de glucosa a la sang durant els últims tres mesos, en comparació amb les dietes amb un IG/CG alt.

A més, es van observar millores clínicament significatives en altres factors de risc cardiometabòlic (colesterol i triglicèrids en sang, pes corporal i inflamació) en el cas de pacients diabètics amb nivells de glucosa en sang moderadament controlats.

Atès que aquests beneficis s’observen més enllà del tractament concurrent amb fàrmacs orals per controlar la hiperglucèmia o amb insulina, “els patrons dietètics de baix IG/CG podrien ser especialment útils com a tractament complementari per ajudar les persones amb diabetis tipus 1 i 2 a assolir els seus objectius de control glucèmic i factors de risc cardiometabòlic “, afirma el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili i el Centre d’Investigacions en Xarxa sobre Obesitat i Nutrició.

Els resultats d’aquest estudi s’ha publicat a la revista científica British Medical Journal amb l’objectiu de utilitzar-se per l’actualització de les guies de pràctica clínica per a la teràpia nutricional en la diabetis de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD).