Les dones rurals de Solivella s’han empoderat i reivindiquen el seu parlar, el xipella, com a patrimoni immaterial. Fa tres anys, l’Ajuntament va impulsar el projecte Rurals/Som Xipella per fer visible les dones del món rural i per salvaguardar la seva diversitat lingüística. De fet, Solivella és un dels pocs pobles de la Conca de Barberà que encara el parlen, malgrat que ho fan, majoritàriament, només les persones grans. “Volem que no se’n riguin quan el parlem”, expressa la regidora de Cultura, Sílvia Iturria. La iniciativa ha promogut diverses activitats des de la seva posada en marxa, com ara el documental ‘Lis aspergis escatxiguin’. Ara, prepara la publicació del conte infantil ‘Entri totis ho apriarem’, prevista per aquest Sant Jordi.

‘Asmari’, ‘trempador’, ‘salèncios’, ‘enjup’, ‘sopis’ o ‘rastriller’ són algunes de les paraules pròpies del xipella que es parla a Solivella, a la Conca de Barberà. Els veïns més grans no només el van aprendre a casa, a través de la memòria oral, sinó que també a l’escola. “Abans, moltes mestres eren del poble i es quedaven tota la vida al col·legi. Ara, la situació ha canviat i els professors són de fora i no tenen aquest parlar”, lamenta Pepita Español, veïna del municipi. La majoria dels parlants són gent gran que han transmès aquest lèxic als fills i als néts. Alguns, com els de la M. Carmen Montseny, n’han conservat algun mot i l’utilitzen sovint.

La pèrdua del xipella

El xipella el configuren un conjunt de parlars que pronuncien ‘i’ en les ‘e’ àtones finals i que s’ubiquen en la zona de transició que va des dels Pirineus fins al Priorat, a cavall entre els dos blocs dialectals del català, l’occidental i l’oriental. “No configuren ni un dialecte ni un subdialecte, al començament del segle passat, mossèn Antoni Maria Alcover, va ser la primera persona que en va donar testimoni, amb aquests cent anys de diferència les parles xipella han anat retrocedint”, explica Pere Navarro, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Per Navarro és imprescindible que els parlants del xipella es treguin la “mala consciència” de pensar que parlen incorrectament.