Les dues tarragonines que van prendre part de la producció de La sociedad de la Nieve, expliquen com van viure el rodatge i els recents èxits de l’aclamat film de J.A Bayona.
Sandra Pascual encara recorda com la va trucar un reconegut foquista de la indústria, Guillem Huertas, per dir-li si volia formar part d’un “gran projecte que serà molt dur, perquè treballarem durant quatre mesos a la muntanya”. Marta Vives, rememora com passejant per la plaça de la Font en plana Santa Tecla va rebre un missatge de Cristina Lafront, oferint-li formar part del llargmetratge.
Guillem Huertas em va dir: “Serà un gran projecte però molt dur, treballarem durant quatre mesos a la muntanya”
Sandra Pasqual
Portada a la gran pantalla i més recentment a Netflix, el film va rebre 12 Premis Goya. La història dels supervivents de la tragèdia als Andes, que van aconseguir mantenir-se amb vida durant un llarg període de temps a la gelada serralada, es va rodar en part a Sierra Nevada, el desembre de 2021.
Va ser en plena pandèmia i una part de l’equip van donar positiu. Però això no va ser una trava, el més complicat per Sandra Pasqual, que feia d’auxiliar de càmera, va ser el bon funcionament dels equips en condicions meteorològiques d’alta muntanya. La tarragonina assegura que va fer un autèntic màster.
Si Frank Marshall va optar per la Colúmbia Britànica al Canadà per rodar la primera pel·lícula sobre la tragèdia ‘Viven’ el 1993, Bayona va preferit la serra granadina. La producció es va ubicar a la part alta de l’estació de Pradollano, a més de 2.000 metres, un estudi en què es van dipositar un dels tres fuselatges de l’avió.
L’altre escenari va ser la Laguna de les Yeguas, a gairebé 3.000 metres. Vives, que ja havia treballat a l’exitosa pel·lícula Alcarràs de Carla Simón, recorda el missatge de Cristina Lafront, oferint-li entrar al projecte. Del rodatge recorda que formava part de l’equip de transports que havia de portar els actors als diferents sets de rodatge. Cap a dalt la muntanya es feia un viatge al matí un altre per la tarda, en principi, però hi havia una esquiadora que, si calia res, podia pujar i baixar fins als set de més altura.
Era un equip molt gran amb unes 300 persones només a Sierra Nevada, recorda Vives que ha treballat en altres projectes cinematogràfics on el desplegament de personal era molt menor, també el pressupost.
“Anava passejant per la plaça de la Font en plena Santa Tecla i vaig rebre un missatge de Cristina Lafront, oferint-me formar part del llargmetratge. I vaig pensar, no m’ho puc creure!”
Marta Vives
La sociedad de la nieve és ara candidata espanyola als Òscars. El llargmetratge de Bayona opta a Millor pel·lícula internacional i a Millor Maquillatge i perruqueria.
La darrera estatueta per una pel·lícula espanyola va ser la d’Alejandro Amenabar per Mar adentro, el 2004. Qui ho sap, potser 20 anys després tindrem una estatueta daurada amb una part del seu ADN tarragoní. El veredicte se sabrà el 10 de març, matinada de diumenge a dilluns aquí, quan es farà la gala.