Elisenda Rovira. Sant Magí és la primera gran cita castellera del calendari tarragoní, i això vol dir, que després de tres anys amb molta set de castells les quatre colles de la ciutat arribaven a la cita amb objectius de màxims i ganes de descarregar-ho tot. I de manera gairebé històrica, inèdita i amb un ritme d’actuació exemplar, Jove de Tarragona, Xiquets, Sant Pere i Sant Pau i Serrallo han descarregat amb èxit tot el que havien planificat.

Els del Cós del Bou han estat els encarregats de retornar els nou pisos a la plaça de les Cols. Han obert l’actuació amb un 7 de 8, que tot i ser una estructura rodada i una carta de confiança per la colla, ha presentat alguna complicació al pom de dalt que ha convertit el 7 en un castell de resistència. Més de quatre minuts, l’han mantingut en peu. Ha pres el relleu el 4 de 9 amb folre, el segon de la temporada, i la traca final ha vingut amb el 3 de 9 folrat, que els de la camisa lila encara no havien descarregat i que han treballat amb molta eficiència.

Els Xiquets de Tarragona es plantaven a Sant Magí amb dos objectius clars: descarregar el 2 de 8 amb folre, i recuperar el 5 de 8. “És la nostra guerra”, deia el seu cap de colla, Alfredo González. I així ha anat: han obert plaça amb un 2 que presentava molta confiança, després d’haver rodat el 2 de 7 a moltes places, han seguit amb el repte de la catedral, i han rebaixat marxes a tercera ronda, on han apostat pel 3 de 8, descartant els nous pisos com s’havia arribat a pensar.

A Sant Pere i Sant Pau, avui han signat un dels seus millors registres per Sant Magí, descarregant la tripleta de 8 amb un 3 de 8 que ja havíem vist aquest any en un parell d’ocasions, un 2 de 7 que se’l saben i que demana més, i l’inèdit 4 de 8, un carro gros que els de la camisa verda encara no havien tret a passejar enguany. Han certificat la diada amb el pilar de 6.

Els Xiquets del Serrallo, han abordat també grans reptes. Obrien la llauna amb el 4 de 7 amb el pilar, castell que va trigar a sortir del forn però que ja tenien per la ma. I no se n’han estat d’estrenar construccions en segona i tercera ronda: 5 de 7 de postal, com ens tenien acostumats els del barri mariner, i un 3 de 7 amb el pilar per posar la cirereta al pastís a una colla que ha demostrat que hi vol ser.

Tot plegat, en un Sant Magí que no ha registrat ni un sol peu desmuntat, cap intent ni cap caiguda, en un temps rècord de dues hores i mitja. És la represa tarragonina, la de les passes fermes i els èxits compartits.