Les víctimes psicològiques dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils es reivindiquen cinc anys després. Dels afectats pels fets, bona part van ser psicològics, sense ferides físiques i, cinc anys després, algunes encara estan en fase de recuperació emocional.
Núria Figueras era de vacances a Cambrils amb el seu company. Un dels terroristes va atacar amb un ganivet la seva parella, un argentí que va patir una important ferida.
La noia explica que se sentia “culpable” d’haver triat Cambrils com a lloc de vacances, d’haver salvat la vida gràcies al seu company, de no haver patit cap ferida important i de necessitar ajuda, perquè ella només tenia seqüeles psicològiques. No va ser fins a l’octubre següent que el Ministeri de l’Interior li va oferir ajuda psicològica. Figueras és molt crítica amb el tracte “desagradable” rebut per les administracions. Diu que al CAP de Cambrils també es va sentir abandonada i tractada amb poca cura i que des del Ministeri de l’Interior no la van informar dels tràmits burocràtics que hauria de fer a partir d’aleshores. Lamenta que les administracions “no han après res” dels atemptats a Madrid del 2004 sobre com s’han d’atendre les víctimes l’endemà dels fets.

Figueras diu que ni el judici ha arribat al fons de l’assumpte ni el Congrés de Diputats ha fet una comissió d’investigació sobre el que va fallar. També critica l’Ajuntament de Cambrils per no haver fet cap acte oficial de record ni el 2019, ni el 2020 ni el 2021. Cinc anys després, admet que les ferides psicològiques no les té curades del tot, però el temps li permet acceptar els fets amb més tranquil·litat.

La sentència de l’Audiència Nacional ha reconegut unes 350 víctimes de la doble explosió accidental del xalet dels jihadistes a Alcanar el 16 i el 17 d’agost, l’atropellament mortal amb la furgoneta a la Rambla la tarda del 17 i la posterior fugida del seu conductor, Younes Abouyaaqoub, fins el dia 21, i l’atac amb cotxe i matxets al passeig marítim de Cambrils la matinada del 18 d’agost per part de cinc jihadistes més. Encara n’hi ha de no reconegudes, segons les entitats que ajuden i representen les víctimes del terrorisme.