L’aigua ‘miraculosa’ ja ha arribat a Tarragona. I que hagi arribat sí que és tot un miracle. Aquesta casa, Tarragona Ràdio, ha acompanyat els Portants de l’Aigua com a entitat convidada. I ha estat un privilegi que ens ha permès conèixer des de dins l’engranatge i les persones que fan possible ‘el miracle’.

És ‘miraculosa’ l’aigua de les Fonts de la Brufaganya?

Només arribar-hi, dimecres a la tarda, ja vam comprovar que d’aigua, miraculosa o no, enguany més aviat poca.

Salvador Caselles, exalcalde de Pontils, assegut al costat del redactor enviat a fer la Baixada, ja ens explica que en 70 anys no havia vist una sequera com la d’enguany. I quan parla la veu de l’experiència, és una certificació que no deixa marge pel dubte, i la resta a callar i aprendre. 

L’essència de la Brufaganya conté un espai de gairebé 3,8 km amb la cova; l’església; l’antic convent dominic; els habitacles que antigament havien estat hostatgeria i hostal del santuari; l’ermita de la Mare de Déu de la Salut; la plaça i les mateixes fonts… tot un complex d’històric romiatge i peregrinació des de fa segles.

Des de la capital de la veïna Segarra, també van a buscar l’aigua ‘miraculosa’. A Cervera, carros, cavalls i mules traginen amb argadells guarnits amb boix el preuat líquid de la Brufaganya fins al seu barri de Sant Magí. A la capital de l’Anoia, Igualada, tres quarts del mateix, també es va a buscar i es reparteix entre la població l’aigua ‘miraculosa’.

Però Tarragona té la ‘romeria’ (i ja sé que algú no li agradarà el nom) més multitudinària. Aquest 2023 han estat una norantena de persones i 10 carros i les mules i cavalls de la Societat de Sant Antoni de Valls.

Les cares de la Brufaganya

Darrera de tot plegat, hi ha persones que ho fan possible, i que també formen part de l’essència de la Brufaganya. Allà, tot sopant, vam conèixer l’Eduard, ‘l’home intendència’, assegut al costat del Salvador i de la Judit Marquès, la Portadora d’Honor d’enguany.

L’Eduard Martí és d’aquelles persones que un sempre ha de tenir a prop a la vida. I no cal dir-ho, però ell també forma part de l’essència de la Brufaganya, la que ha permès arribar fins aquí, amb una trentena d’edicions complertes enguany.

De la seva furgoneta, com si del barret d’un mag es tractés, pot sortir de tot, el sopar, per descomptat. I en un lloc on l’aigua és ‘miraculosa’, no podien faltar, òbviament, altres elixirs amb propietats digestives.

La Judit, gràcies a mossèn Gallart (sempre en el record de tots els Portants), en tornar de París on vivia es va fer Portant, i va esdevenir la única dona de la Baixada fa 17 anys.

L’home del gaiato, que no era Sant Magí

Es va asseure al costat del redactor d’aquesta casa amb el seu gaiato, que va deixar repenjat a taula. Un dels Portants li va dir al redactor, “per ser el novato enguany t’has assegut al millor lloc de la taula”. No, no era al costat de Sant Magí, era al costat de Salvador Caselles, ex alcalde de Pontils i persona que fa més de 80 anys que puja a les Fonts. Molt a prop hi té vaques i ens deia que no recordava una sequera com la d’aquest any en 70 o 80 anys.

(Entrevista amb Salvador Caselles, Eduard Martí, Judit Marquès, Jordi Bertran i Adolf Quetcuti)

Mentre ens explicava això, l’actual titular de l’ermita i del Portal del Carro engrescava les taules a entonar una cançó. A mossèn Joan Magí li agrada cantar, també els Goig de Sant Magí, com els que els congregats entonaven una estona abans a la missa de les Fonts, amb les gralles i timbals dels Xiquets de Tarragona tocant de fons.

Creieu-me quan us dic que el que fa aquesta gent és un miracle. Quan va arribar el redactor d’aquesta casa, dimecres, com per art de màgia van aparèixer als peus de les Fonts una desena de carpes, taules i cadires, i un munt de mans i cames que van començar a muntar-les. I ja hi havia una zona de tendes de campanya muntada feia estona.

El que no hi ha en quilòmetres en aquest racó de la Conca de Barberà és cobertura de telèfon mòbil. O sigui, que el passa a la Brufaganya, es quedà a la Brufaganya, Amén!

“Sou molt bona gent”

No, no hem tingut el Foraster fent un xou per Sant Magí. Les paraules són de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, adreçant-se a la plaça de la Font en plena Entrada de l’Aigua, i després d’haver conviscut durant la primera jornada de la Baixada i la nit abans, l’essència de la Brufaganya amb els Portants.

Al sopar, on Tarragona Ràdio recollia un dels càntirs de Sant Magí i l’aigua ‘miraculosa’ també vam posar els micròfons a la taula presidencial. Allà vam saludar l’alcaldessa amfitriona, Sara Janer; el de Tarragona i les conselleres, Montse Adan i Sandra Ramos.

(Entrevista Sara Janer; Rubén Viñuales; Montse Adan, Sandra Ramos i Carles Baches)

Després de sopar, sacs de dormir i cap a les tendes, a deixar que els digestius rematessin la feina. Per cert, sota el característic arbre cremat, que porta allà tants anys com les Fonts, diuen que hi ha cobertura. Doncs no! Res de res, el que passa a la Brufaganya, es queda a la Brufaganya, repetirem molt aquest karma. Bona nit!

I l’endemà, a les 6 h en punt sona la sirena de la furgoneta de Protecció Civil de Tarragona. Ells i els Mossos d’Esquadra que protegeixen la comitiva per l’asfalt, també són essència Brufaganya. I a tocar de les Fonts, matinades amb els grallers i timbalers.

(So de les Matinades a les Fonts, amb els grallers i timbalers dels Xiquets)

Ens vestim per inèrcia, sabates esportives per caminar, i la samarreta blanca dels Portants, amb l’itinerari que ens espera imprès a les espatlles. Al cap de poc apareix l’alcaldessa de Pontils, amb coca i cafè, que ens fa reviscolar de cop.

En aquell arbre cremat que està foradat, hi ha cobertura de mòbil

El redactor de la casa encara busca la cobertura per enviar tot el material, l’ha hagut d’anar a buscar a Santa Coloma de Queralt. Mentrestant, el Salvador Caselles ja fa una estona que ens espera amb el seu cotxe ranxera en la que serà la primera parada del camí, en un revolt després de Santa Perpètua de Gaià.

L’avançada de la junta dels Portants, amb la logística i les taules, també arriba.

Pa bo, de poble, que suquem plegats amb tomacons. Per acompanyar, pernil i botifarra, negra i blanca, que entra a aquesta hora del matí com si es tractés de menjar fet pels àngels. Arriben els Portants, als que s’hi han afegit a la Brufaganya l’alcalde Viñuales i la consellera Adan, que aquest primer dia de Baixada faran la ruta completa, però abans cal passar per Santes Creus. Allà dinarem al Casal, per fer després el darrer tram fins a Bràfim, on farem nit i soparem a la piscina municipal.

A Querol, el Jordi Pijoan, exalcalde i ara regidor al Govern, ja els espera amb altres companys del consistori. Dins del bar darrera del tòtem de Sant Magí, barra lliure de cafè, cafè amb llet, entrepans i el que calgui, gentilesa del consistori.

(Entrevista amb Jordi Pijoan, regidor de Querol)

Estem fent els trams més agraïts de la Baixada, amb ombra a l’aixopluc dels arbres del camí, i el termòmetre entre 15 i 20 graus. S’agraeix, i molt, atès els que ens espera a partir del Pont d’Armentera. Allà conversem amb l’alcaldessa, Montserrat Feliu, al poble també han preparat un refrigeri pels Portants, que es fan esperar.

Un cop hi arriben, parlem amb Rubén Viñuales i Montse Adan, que ens relaten les sensacions que han tingut en el primers trams del dia.

(Entrevista Rubén Viñuales i Montse Adan)

El tram següent, entre el Pont d’Armentera i Santes Creus, ens mostra cruament una de les peculiaritats del camí; un sol de justícia i cap lloc on amagar-se, en plena solana i trepitjant asfalt, el termòmetre ja s’enfila per sobre dels 29 graus.

I certament, el rètol a peu de carretera que diu que falten 4 km per Santes Creus, és un miratge, pura fal·làcia, en són molts més, segur.

Al redactor, en aquest tram sota la solana, li retronen al cap com deu mil canons encara les gralles de la nit anterior a la Brufaganya.

(Actuació de grallers després de sopar a la Brufaganya)

En arribar a Santes Creus, no ens hem pogut remullar els peus a l’albereda. El Gaià està en hores baixes. Però s’agraeix el porró fresc amb cervesa i gasosa al Casal de l’entrada. La imatge dels carros passant pel pont del riu, és tot un espectacle.

Els Portants han tornat a tirar de l’essència de la Brufaganya, i ha aparegut la logística (que té noms i cognoms) amb dinar per a 90 persones. Amanida, i un pollastre rostit amb guarnició, que ens diuen que no ve de gaire lluny, però que algú, es clar, l’ha d’anar a buscar. Com hem vist en les anteriors parades, el Sergi Baches i el Carles Salvador, els coordinadors, treuen xorro de veu i fan les ofrenes. En aquest cas, al consistori de Santes Creus, per les facilitats i el local, i als Mossos d’Esquadra, per l’acompanyament. Recullen els respectius càntirs amb l’aigua ‘miraculosa’.

Bràfim i els ‘trons’ al Loreto

Doncs sí, trons sense llamps per les nits, ja ens entenem. I en un espai tancat com aquest temple ermità, ressonen i es multipliquen, però malgrat tot hi ha qui ha dormit. El nostre redactor ha habilitat els bàrtols al cotxe, que l’endemà divendres serà un dia llarg, i cal afegir hores de són al cós, ja tocat de la nit anterior.

Arriba la nit i nou miracle a Bràfim, en un tres i no res els Portants transformen una pista poliesportiva en un saló per a sopar, amb 90 cadires i taules en forma d’u. Abans ens hem refrescat a la piscina municipal, i hem deixat les coses a l’ermita del Loreto, on farem nit.

Qui més qui més s’acomoda entremig dels bancs de l’església; un a l’altar, l’altre al presbiteri, a l’entrada, a la porta. Hi ha qui porta la tenda, com el Batet, i dorm sota dels pins. O els de Protecció Civil, que ho fa a la seva furgoneta. A la piscina encara se senten veus de la nit, i aquesta tanca el dia.

Novament, la sirena de Protecció civil toca ‘diana’ a les 6 h en punt

Caguntot! Diu el cervell mecànicament, però el cós s’aixeca per inèrcia i tovallola a l’espatlla, pasta de dents i pelegrinatge cap al lavabo. Les vistes de Bràfim són espectaculars.

Arriben els Mossos, veiem que hi han fet relleu. Els portants que han dormit a casa s’incorporen també al camí.

La primera parada no és oficial, però sí del tot necessària per a fer funcionar la maquinària. La Dolors (mare i filla) i l’Isidre, veïns de Bràfim, ofereixen cada any el primer cafè als Portants al garatge de casa, i s’agraeix, no hi ha cap bar obert encara.

Antigament tenien autocars Segarra, a Tarragona. La seva filla i la neta, la Nekane, baixen també amb els Portants.

(Entrevista amb la Dolors i l’Isidre, de Bràfim)

I de Bràfim a Nulles, on fem el primer esmorzar del dia al restaurant coll de Nulles.

(Entrevista amb Jordi Sánchez, alcalde de Nulles; Sergi Baches, la Marina i la Mariona, i les seves gralles)

Al restaurant Coll de Nulles tornem a parlar com cada any amb la Josepa i el Siscu, que no han fallat cap any en els 30 de la Baixada de l’aigua. També parlem amb un dels ‘cavallistes’, el Jordi Batet. Ell sí que en sap, porta la seva tenda de campanya particular i no l’emprenya ningú. Ell també es va incorporar als inicis, amb la Societat de Sant Antoni de Valls.

(Entrevistas Josep i Siscu, del Coll de Nulles, Jordi Batet i la Natacha)

Joan Dalmau Català, ‘Joan de l’espígol’

El camí no s’atura, i la comitiva surt cap a l’Argilaga, el lloc del ‘gran esmorzar’, que preparen els veïns d’aquest municipi pedani de la Secuita.

I a l’Argilaga arriba un dels moments emotius de la Baixada, l’homenatge a Joan Dalmau Català, el veí que cada any anava a collir espígol per oferir als Portants.

Uns anys enrere, el Joan va convidar els Portants a entrar al poble per a esmorzar, quan els va veure que ho feien a peu de carretera. Malauradament ell ens va deixar enguany, però el seu fill que també es diu Joan i la família han seguit la tradició.

Ens ho explica la Pepita Vinyals, la seva dona i el fill. També parlem amb Loreto Martorell, l’alcaldessa, i amb el seu homòleg de la Secuita, Eudald Roca, que ens explica que, malauradament, també ens ha deixat fa quinze dies l’Anton Gou, antic ferrer del poble que cada any treia una imatge centenària de Sant Magí, al pas dels Portants.

Ja ho veieu, l’essència de la Brufaganya té molts noms i cognoms.

(Entrevista amb Pepita Vinyals, Joan Dalmau, Loreto Martorell i Eudald Roca)

Esmorzar sensacional, amb pa amb tomàquet, pernil i formatge; postres de músic, meló i coca del poble. Per llepar-se els dits. Allà, un cop acabat l’àpat, es fa un homenatge a Joan Dalmau Català, que condueix Carles Baches, i que acaba esdevenint un dels altres moments emotius de la Baixada. Ja hem deixat enrere dues comarques, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, i som de ple al Tarragonès. Ja falta menys…

(Argilaga Homenatge a Joan Dalmau Català)

Una mica a contracor, marxem de l’Argilaga

Amb el cor compungit enfilem el camí cap als Pallaresos. Allà han tret alguns elements del seu seguici. Tampoc hi falta el refrigeri, i es refresquen també els cavalls. Moment que el redactor de la casa aprofita per a entrar en directe, ja portem unes quantes connexions des de la primera nit a la Brufaganya.

Les protagonistes són entranyables. La Nerea, té 12 anys i porta el Terry; l’Ari en té 14 i porta el Rubio i la Mariona amb 15, domina la Guita. Quines cracks!

(Entrevista Nerea, Ari i Mariona, cavallistes)

Una mica cansats per aquest darrer tram, entre els Pallaresos i els dipòsits d’Ematsa, que també és fa ple sol i a les hores centrals del dia. Els Portants arriben tocades les 14 h, però el redactor hi fa cap abans, per a entrar en directe i conversar en aquest cas amb Mireia González, en la seva doble vessant de grallera i florista.

Parlem, es clar, de l’alfàbrega que a la tarda guarnirà carros i es distribuirà entre els tarragonins. L’alfàbrega, que ‘fa olor a Sant Magí’, diu la Mireia.

(Entrevista Mireia González, Alfàbrega)

Un cop feta també l’entrega dels reconeixements, tothom cap a casa a refrescar-se, que a la tarda ens espera l’entrada triomfal a la ciutat, amb els carros guarnits, nosaltres també, i el recorregut fins el Portal del Carro.

Tot això que heu llegit deu formar part per força de l’essència de la Brufaganya, i també la feina que fan els que no han sortit a l’article, però que estan al darrera de la logística i l’organització, com el Joan, la Natacha, el Carles, el Sergi, la Carme (i ens en deixem molts).

L‘essència de la Brufaganya és viva, i ara també en forma part el Joan Dalmau Català i l’Anton Gou, i la perpetuen les respectives famílies. Com ho fan les famílies dels Portants, i de tanta i tanta gent de la Conca de Barberà, com el Salvador; de l’Alt Camp, com la Pepita i el Siscu, i del Tarragonès, com tots i cadascun de vosaltres, els que ens heu fet sentir un portant més.

Doncs això, un espai i un conglomerat de persones; les que hi són, les que hi han estat, i les que hi seran per sempre, en el record del camí.

És ‘miraculosa’ l’aigua de la Brufaganya?

Després de conviure tres dies amb els Portants sabem que aquesta aigua, certament, fa que la gent que hi té devoció faci miracles, com el de la Baixada. Alguna cosa ha de tenir, per descomptat. I encara podríem afegir un darrer miracle, que es posi d’una vegada per totes el tòtem que falta al camí maginià de l’aigua, el del Portal del Carro. Aquest miracle, però, no depèn dels Portants.

I si encara no en teniu prou, us deixem amb alguna de les imatges de l’Entrada de l’Aigua, i el directe que hem viscut plegats.

Visca Sant Magí!