Tarragona i especialment els centres de recerca químics del territori fan esforços ingents en investigació per aplanar el camí de l’hidrogen verd, però aquest vector energètic que està cridat a ser el paradigma d’una nova revolució tecnològica (també econòmica) es resisteix a obrir-se camí. Això malgrat que només hi ha un camí, el que marca el Pacte Verd de la Comissió Europea cap a la neutralitat climàtica el 2050. Full de ruta amb una reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la disminució de l’ús de combustibles fòssils. O sigui, descarbonitzar la indústria i obrir pas a una transició cap a una economia circular, i un futur més sostenible i ecològic.
Durant dues jornades, fins aquest dijous, l’ICIQ ha aplegat els líders de projectes europeus que tenen el repte d’aplanar aquest camí. Com ha explicat el coordinador de la trobada, Pau Farràs, de la universitat de Galway (Irlanda), “un únic sistema i una única tecnologia no pot solucionar l’equació i cal diversificar l’enfoc”. Això és precisament el que s’ha fet a les jornades Hydrogen Horizons, exposant des de Tarragona nou projectes europeus al voltant de l’hidrogen verd (també altres solucions en base a combustibles no fòssils). Alguns d’aquests projectes estan impulsats pels grups líders de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA), amb seu a Sant Pere i Sant Pau.
Hydrogen Horizons coorganitzat per l’ICIQ i el projecte europeu ANEMEL, sota el lideratge de la Universitat de Galway (Irlanda), ha creat un ecosistema per a compartir projectes des de l’àmbit cientificotècnic i empresarial. Hi han assistit responsables d’Eurecat i la URV, així com del sector empresarial del sector químic, com Messer, DeNora, Repsol i Dupont, també startups que se centren en la producció d’hidrogen verd.
“Hem situat Tarragona en el mapa europeu de la recerca puntera en hidrogen verd, portant al territori l’European Innovation Council”
Emilio palomares
En una entrevista a Tarragona Ràdio, el director de l’ICIQ, Emilio Palomares, reitera la importància de situar Tarragona “en el mapa europeu de la recerca puntera en hidrogen verd”. També que s’hagi aconseguit “portar des de Brussel·les organismes estratègics com l’European Innovation Council”, per primer cop reunit a Tarragona.
Palomares recorda que a l’ICIQ la meitat dels grups de recerca treballen en fotosíntesi artificial, en producció d’hidrogen i altres combustibles sostenibles, així com en cel·les solars. Centren, doncs, les seves investigacions en el desenvolupament de materials intel·ligents per millorar l’electròlisi i “aconseguir una producció eficient, econòmica i escalable d’hidrogen verd”.
Palomares recorda que l’ICIQ té diversos projectes europeus que en total sumen uns 10 MEUR i que giren al voltant de la tecnologia de l’hidrogen verd. El centre també forma part del projecte europeu ‘SUNER-C’ exposat durant una de les ponències a la sala d’actes del centre, i que pivota sobre la quàdruple hèlix per a desenvolupar l’ecosistema d’innovació dels combustibles i productes químics solars.
De la seva banda, Pau Farràs afirma que cada regió (aquí i a Europa) “té els seus recursos propis, però també els seus inconvenients”. Hi ha llocs amb energia solar però sense biomassa; altres on l’aprofitament de l’aigua de mar ha d’obrir les portes de les energies sostenibles i renovables, o les aigües depurades o els residus urbans. Per a què l’hidrogen sigui verd, s’ha de generar amb energia renovable, o passa a ser considerat d’altres colors, com el 99% de la producció actual que deriva de la producció de combustibles fòssils.
Així, hi ha projectes que passen per aprofitar residus urbans o aigües residuals, també aigua del mar per a fabricar hidrogen verd. Altres es fonamenten en energia solar o fotovoltaica. Sense deixar de banda els electrolitzadors alimentats amb energia sostenible, produïda amb sistemes i processos descarbonitzats, sense petroli, com els molins de vent.
L’European Innovation Council es reuneix per primer cop a Tarragona
Els organitzadors de l’Hydrogen Horizon es mostren molt satisfets de les jornades. Han aconseguit, i no és poca cosa, portar a Tarragona el Consell d’Innovació d’Europa (European Innovation Council). Ha sortit de Brussel·les per a venir a l’ICIQ i reunir-se, i explicar als assistents els projectes que s’ajusten a l’actual convocatòria. L’any anterior van concedir 30 MEUR en programes adreçats a la sostenibilitat i l’impuls de l’hidrogen verd. Adjudicats a projectes que garanteixen traçabilitat, des del laboratori a l’startup per acabar implantant-se com a pas previ a l’escalada a nivell industrial; investigació, eficiència econòmica, escalabilitat i producció.
També han estat presents al certamen membres del Clean Hydrogen Partnership, l’associació europea que aglutina la investigació i desenvolupament tant en centres d’investigació com a les empreses. Organisme que Farràs recorda que “és responsables d’un bilió (amb B) d’euros en projectes d’hidrogen verd”.
Generar hidrogen verd costa ara sis vegades més
Entre els 9 projectes que s’han presentat a Hydrogen Horitzon, ‘SUNER-C’, com hem dit, i un amb nom simfònic, ‘Ohpera’. Núria López, grup líder a l’ICIQ i participant en aquest projecte europeu, ha explicat a Tarragona Ràdio alguns dels esculls que ara per ara cal sortejar. Hi ha reptes energètics i tecnològics a resoldre, com hem vist, i aquests han d’esvair un altre dels pals a les rodes, que és de caire econòmic, i que dificulta i condiciona ara per ara l’eficiència a l’hora de traslladar a escala industrial la producció de l’hidrogen verd.
López detalla que segueixen investigant per a disposar de processos i/o electrolitzadors eficients i funcionals. Això per aconseguir passar d’1€/kg actual de cost de producció d’hidrogen no renovable (el 99% de la producció total actualment) als 2€/kg del vector verd en l’horitzó 2050; tot i que abans del 2025 ja s’hauria de tenir, almenys, els sistemes i la tecnologia clars. Amb els sistemes de producció d’hidrogen verd actuals, recalca López, el preu és de 6€/kg, encara està lluny d’aquest objectiu, enfilat tres vegades per sobre.
I aquests són només alguns dels obstacles de diversos colors, però mentrestant els centres d’investigació segueixen empenyent i fent els deures amb dosis d’investigació i recerca puntera, i amb certamens com l’Hydrogen horizon que situen Tarragona en el mapa europeu de l’hidrogen verd. No en va el territori és l’epicentre i embrió de la “Vall de l’Hidrogen de Catalunya”, com ho ha recalcat durant les jornades un dels seus directius per part d’Eurecat.