L’Hospital Joan XXIII celebra 30 anys de la posada en marxa del mètode cangur al Servei de Pediatria. El mètode cangur consisteix a mantenir el nadó despullat, amb gorra i bolquer, sobre el pit nu del pare o de la mare amb l’objectiu d’establir un vincle afectiu més estret entre el nadó i els progenitors a través del contacte físic.
El Joan XXIII celebra l’efemèride amb una ponència dels promotors del mètode al centre sanitari: els pediatres Adolfo Gómez Papi, Ricardo Closa, Teresa Baiges, Mar Ravés i Maria José Martínez, que tindrà lloc aquest divendres a les 17 hores a l’Àrea de Gestió del Coneixement del Parc Sanitari (edifici I).
S’intenta iniciar aquest procediment al més aviat possible, des del naixement. Si el nadó està clínicament estable, es pot dur a terme encara que necessiti suport respiratori, catèters, perfusions o sondes, entre d’altres. És recomanable que cada sessió del mètode cangur duri, com a mínim, una hora. Com més perllongat sigui, millor, sempre que el nadó i el progenitor estiguin còmodes.
El mètode és senzill, té poc cost econòmic i té nombrosos beneficis —tots amb evidència científica— tant per als pares com per als nadons. Els principals avantatges són: menys quantitat d’infeccions, la temperatura que manté el nadó és tan bona com la de la incubadora, facilita la lactància materna, disminueix els episodis d’apnea i les necessitats d’oxigen, el nadó augmenta el pes i, tot plegat, fa que s’estabilitzi i disminueixi l’estada hospitalària. És una tècnica que permet el desenvolupament neurològic i emocional dels nounats immadurs. A Espanya, la Unitat Neonatal de l’Hospital Joan XXIII va ser pionera en l’aplicació del mètode cangur, que ofereix des de l’any 1994.