El rostre del primer europeu és d’un Homo affinis erectus. És un avantpassat nostre molt llunyà que és el centre d’atenció de la comunitat científica internacional. Aquesta resta, localitzada el 2022 i catalogada com a ATE7-1 a la Sima del Elefante d’Atapuerca, ha estat atribuïda a un Homo affinis erectus. Amb aquest terme es reconeixen les afinitats de «Pink» amb Homo erectus, però es deixa oberta la possibilitat de pertànyer a una altra espècie.
És una peça clau per entendre les primeres migracions i l’evolució dels hominins al continent europeu durant el Plistocè Inferior.
Es tracta de la cara parcial d’un ésser humà, l’antiguitat del qual pot rondar entre 1,1 i 1,4 milions d’anys. Aquesta cronologia suggereix que ‘Pink’ pertany a una població que va arribar a Europa en una onada migratòria anterior a Homo antecessor, la nova espècie descoberta fa tres dècades a Gran Dolina, que va viure al continent fa uns 860.000 anys.
Nature ha publicat un article liderat pels investigadors de l’IPHES-CERCA en què es reescriu novament la història del primer poblament europeu, amb Pink’ convertit en la cara més antiga coneguda fins ara d’Europa occidental
La revista Nature ha publicat un article liderat pels investigadors de l’IPHES-CERCA en què es reescriu novament la història del primer poblament europeu, amb ‘Pink’ convertit en la cara més antiga coneguda fins ara d’Europa occidental. Es confirma que Europa occidental va estar poblada, almenys, per dues espècies diferents d’hominins durant el Plistocè Inferior.
Homo affinis erectus és una espècie diferent i més primitiva que Homo antecessor, com expliquen el coordinadors de la investigació la doctora Rosa Huguet, de l’IPHES i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora, juntament amb el doctor Xosé Pedro Rodríguez, investigador IPHES i de la URV, dels treballs d’excavació al jaciment de la Sima del Elefante.
Durant la campanya d’excavació del 2022, es van recuperar diversos fragments de la part esquerra de la cara d’un individu adult al nivell TE7 de la Sima del Elefante. Aquests fragments han requerit un treball laboriós de reconstrucció, peça a peça, mitjançant tècniques tradicionals de conservació i restauració, així com eines avançades d’imatge i anàlisi 3D.
Poc després de la publicació a Nature, aquest dimecres, s’han presentat els detalls de la investigació de dos anys en una compareixença a l’edifici de l’IPHES a Sescelades, on s’han exhibit les restes d’ATE7-1 en una urna de metacrilat.
El descobriment d’ATE7-1 suposa un nou pas endavant per al Projecte Atapuerca i l’estudi del poblament humà a Europa, segons la Dra. Marina Mosquera, directora de l’IPHES-CERCA i una de les investigadores principals del Projecte Atapuerca.
El nivell TE7 de la Sima del Elefante, on es va trobar ATE7-1, conté nombroses evidències de la presència i activitats dels hominins durant el Plistocè Inferior. Entre elles, s’han recuperat eines de pedra i restes faunístiques amb marques de tall, cosa que indica l’ús de tecnologia lítica per al processament d’animals.
Segons Xosé Pedro Rodríguez, especialista en indústria lítica, “les eines de quars i sílex trobades, encara que senzilles, indiquen una estratègia de subsistència efectiva i demostren la capacitat d’aquests hominins per explotar els recursos del seu entorn”.
“Aquestes pràctiques indiquen que els primers europeus coneixien bé els recursos animals disponibles i sabien aprofitar-los de manera sistemàtica”
Les marques de tall identificades a les restes d’animals mostren evidències clares de l’ús d’aquestes eines per descarnar les carcasses d’animals. “Aquestes pràctiques indiquen que els primers europeus coneixien bé els recursos animals disponibles i sabien aprofitar-los de manera sistemàtica”, afegeix Rosa Huguet, especialista en tafonomia.
De la seva banda, Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca, ha dit que “el fet que trobem evidències de diferents poblacions d’hominins a Europa occidental durant el Plistocè Inferior suggereix que aquest territori va ser un punt clau en la història evolutiva del gènere Homo”.
Per videoconferència també ha intervingut des de Burgos el doctor José María Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca i coautor de l’estudi que conclou que “aquest descobriment augura una altra època prodigiosa per al projecte Atapuerca”. En la mateixa línia, Maria Martinón destaca el paper d’avantguarda del CENIEH com on han aplicat «tècniques i mètodes del futur per a l’estudi del passat”, fent referència a les sofisticades tasques de reconstrucció i anàlisi virtual que han conclòs amb l’assignació d’ATE7-1 a una població fins ara no documentada a Europa.
“Homo antecessor comparteix amb Homo sapiens una cara d’aspecte més modern i la projecció dels ossos del nas, mentre que la configuració del rostre de Pink és més primitiva, amb trets que recorden Homo erectus, especialment en la seva estructura nasal, plana i poc desenvolupada”
Com explica la directora del CENIEH i una de les investigadores principals del Projecte de Recerca d’Atapuerca: “Homo antecessor comparteix amb Homo sapiens una cara d’aspecte més modern i la projecció dels ossos del nas, mentre que la configuració del rostre de Pink és més primitiva, amb trets que recorden Homo erectus, especialment en la seva estructura nasal, plana i poc desenvolupada”. Tot i això, la investigadora subratlla que “L’evidència encara no és suficient per a una classificació definitiva, i per això s’assigna a H. aff. erectus. Amb aquest terme es reconeixen les afinitats de Pink amb Homo erectus, però es deixa oberta la possibilitat de pertànyer a una altra espècie”.
El fòssil no només amplia el coneixement sobre els primers pobladors d’Europa, sinó que també planteja preguntes noves sobre l’origen i la diversitat dels hominins que van habitar el continent, i de com van sobreviure.
Sigui com sigui, Atapuerca reescriu novament la història del primer poblament europeu, com ho va fer amb Homo antecessor fa 31 anys, i segueix omplint fascicles de la gran enciclopèdia oberta de l’evolució humana que són els seus jaciments.
Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes
Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.
