Localitzen i documenten 31 noves fosses comunes de la Guerra Civil al Camp de Tarragona a través d’uns estudis impulsats des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Els historiadors han elaborat 53 fitxes que identifiquen espais funeraris i enterraments individuals compresos entre el 1936 i el 1945, vinculats al conflicte bèl·lic. Les fosses es troben geolocalitzades a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès i ha servit per afegir-les al Mapa de Fosses i Repressió de la Generalitat de Catalunya. El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, s’ha compromès a exhumar els cossos i dignificar els espais en una segona fase.

Imatge d’una creu de la fossa comuna ubicada al cementiri de la Selva del Camp Data de publicació: dijous 12 de desembre del 2024, 18:58 Localització: La Selva del Camp Autor: Arnau Martínez

Al cementiri de la Selva del Camp hi ha una fossa comuna amb els cossos de les persones mortes a l’hospital intercomarcal ubicat al poble del Baix Camp entre febrer de 1938 i l’abril de 1939. Els historiadors han documentat que 148 persones van ser enterrades aquí, però desconeixen si totes es troben a la fossa o també n’hi ha en nínxols. És una de les noves fosses comunes localitzades i documentades del Camp de Tarragona, que queden recollides en un estudi dirigit per Anna Pastor i Alba Peña.

Un procés de documentació oral que ha permès fer la fitxa d’una cinquantena de llocs lligats a la repressió de rereguarda, al SIM (Servei d’Informació Militar), als hospitals militars, a soldats de l’exèrcit popular de la República, l’exèrcit i la repressió franquista, i fosses de maquis. Algunes fosses, com la selvatana, ja estaven localitzades, però ara s’ha aportat més informació i context històric.

El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i els historiadors Anna Pastor i Axel Baiget Data de publicació: dijous 12 de desembre del 2024, 20:02 Localització: Tarragona Autor: Arnau Martínez

“Hem consultat documentació que anteriorment, en l’elaboració prèvia del Mapa de Fosses, no s’havia consultat. Ens ha permès ampliar la informació de les fosses preexistents i afegir-ne de noves que no havien estat documentades”, comenta Pastor.

L’estudi s’ha presentat aquest dijous a la tarda a l’antiga presó de Tarragona, ara seu dels serveis territorials de Justícia de la Generalitat.

Memòria oral

A banda dels arxius, una font d’informació ha estat la memòria oral transmesa pels veïns. Alguns d’ells han accedit a parlar de casualitat perquè han sentit a parlar del projecte. “Ens fa sospitar que rere les portes de les cases de molts municipis del Camp de Tarragona queden històries per escoltar. Les resquícies de memòria oral que queden són absolutament fonamentals per a cimentar l’estudi de la memòria democràtica a Catalunya”, manifesten a les conclusions de l’estudi.

L’historiador Axel Baiget que també ha participat de la recerca subratlla que “ha sigut molt important fer aquest treball ara perquè encara hi ha testimonis que recorden fets com que el seu pare va inhumar una persona en un lloc”.

Estudi sobre els maquis dels Teixidors

Baiget també s’ha fet càrrec d’un estudi sobre l’actuació d’un grup de maquis de la partida dels Teixidors, a la Riba (Alt Camp), així com la seva activitat en altres pobles pròxims. Gràcies a la seva investigació s’han vinculat els guerrillers a la Resistència Francesa, la 5a Brigada de l’Aude i la invasió de la Vall d’Aran de 1944. Així mateix, s’ha relacionat la seva activitat amb partits i sindicats clandestins a Espanya en la dècada dels anys 40, concretament amb el PSUC i la CNT.

Aquest projecte també ha permès geolocalitzar dos punts relatius als enterraments de dos combatents antifranquistes: Lluís (Delfí) Llorens i Gabriel Teixidó.

Des del Govern, Menéndez ha subratllat la importància de realitzar aquests treballs. “A vegades excavem i no trobem res”, ha reconegut. “Els estudis històrics previs són imprescindibles per poder afinar després la localització de les fosses”, continua.

Dignificació dels espais

Els historiadors conclouen que cal senyalitzar i dignificar els espais. Algunes fosses ja estaven dignificades des del franquisme “perquè eren fosses de repressió de la rereguarda”, assenyala Pastor. Mentre que d’altres s’ha fet la feina a posteriori, en període democràtic. També hi ha fosses que han desaparegut perquè s’hi ha construït a sobre, per exemple. Pastor explica que fent treball de camp van descobrir un conjunt d’ossos sobre la superfície, sense cap mena d’enterrament, en una zona on hi havia hagut combats.

Menéndez ha insistit a continuar el pla de fosses iniciat el 2017. Ara s’ha fet l’estudi històric d’algunes fosses de comarques camptarraginines, i en una segona fase es faran les exhumacions i la dignificació dels llocs, normalment en cementiris instal·lant plafons informatius. El màxim responsable de Memòria Democràtica remarca que el que els “omple d’orgull” és poder tornar les despulles als familiars. Abans, però, cal identificar els cossos, una tasca que sovint no acaba sent possible.