Ex Tulce és l’obra d’Eduardo García, investigador postdoctoral en química computacional a l’ICIQ i doctorat a la URV, compositor i trompista de l’Orquestra de la Universitat. S’ha estrenat aquest dissabte 13 d’abril a l’Aula Magna del campus Catalunya sota la direcció de Miquel Massana. Ho ha fet en un concert conjunt amb la Universitat de Girona, després d’un cap de setmana d’intercanvi i formació conjunta. La peça, que està inspirada en la ciutat romana de Tarraco, en concret, en el període final de l’Imperi Romà d’Occident i les invasions visigòtiques, es tracta de la segona obra per a orquestra que composa l’autor, i la primera de les seves peces que es toquen a Tarragona.
Una peça inspirada en la transformació de l’antiga Tarraco
Euric, rei dels visigots, saquejà la ciutat fins tal punt que l’antiga capital del Tarraconensis va perdre pràcticament tota la seva importància, després d’haver sigut una de les ciutats més importants del Mediterrani occidental durant segles. És per això que l’obra Ex Tulce, en llatí Des del Francolí, fa referència al riu que perdura com a atemporal fita geogràfica al costat d’una Tarraco transformada. No obstant, segons l’autor, molts no fem l’exercici de pensar que tot i la seva decadència, la ciutat va ressorgir sens dubte al llarg dels segles, i que un aparent final tan conclusiu com va ser aquesta etapa històrica per a Tarraco, de fet, mostra continuïtat amb el període medieval posterior. “És per això que vaig voler explorar aquest tema com a un petit poema simfònic, on els records musicals a l’etapa romana es succeeixen amb motius fragmentats com un record de trencadís”, especifica García.
Inicialment l’obra estava composada per a tres cantants (tenor, baríton i baix) i orquestra, i en un format inspirat pel Tenari del Misteri d’Elx, la ciutat de l’autor, amb un poema en llatí sobre la Tarraco del segle V com a lletra. No obstant, l’investigador i músic va reorquestrar la peça per a orquestra sense solistes, però mantenint les melodies i contrapunts. La peça, doncs, està en una forma sonata amb una reexposició molt modificada, “tant que aparenta una forma binària”, afegeix el músic. Així, “la primera part és més dissonant i presenta la visió caòtica del saqueig de Tarraco, mentre que la segona secció és molt més contemplativa i recorda un esplendorós passat imperial”, conclou.
Eduardo García ha composat moltes peces al llarg dels últims anys, si bé normalment han estat per a grups de cambra (quintets de vent, trios i quintets de metalls, i diversos ensembles). No obstant, Ex Tulce és la seva segona obra per a orquestra, i la primera de les seves peces que es toquen a Tarragona.
Concert per concloure una estada musical amb la Universitat de Girona
L’obra s’ha estrenat en un concert conjunt amb la Universitat de Girona, que ha conclòs l’estada entre ambdues universitats, aquest cop a Tarragona.
Durant un dia, les dues orquestres universitàries s’han trobat per fer un assaig conjunt i activitats de convivència, entre les quals s’hi han incorporat activitats de coneixença de la ciutat de Tarragona per als membres de la UdG. El punt i final l’ha posat el concert conjunt celebrat a l’Aula Magna del campus Catalunya, on han participat uns vuitanta músics en total.
Durant l’acte, s’hi han interpretat peces com L’Arlésienne, suite num.1 i 2, de Georges Bizet, per part de la UdG; Ex Tulce, d’Eduardo García, i Totenfeier, de Gustav Mahler, per part de la URV; i la sardana Sant Martí del Canigó, que han interpretat conjuntament les dues formacions com a obra final.
Segons Miquel Massana, director de l’Orquestra de la URV, la idea és que aquesta primera trobada tingui continuïtat l’any vinent amb altres orquestres universitàries, no només catalanes, amb l’objectiu de crear un espai de trobada entre diferents orquestres d’universitats de l’Estat per conèixer models diferents.