Parlem amb la Maite Serna Mata. La Maite va néixer a Reus el 13 de juny de 1979. Des de petita tot apuntava que faria Belles Arts a Barcelona, ciutat on va viure nou anys. Per amor va marxar a Tarragona on va acabant vivint dotze. Per ella Tarragona té l’horitzó més bonic del Mediterrani.
Amb trenta anys va descobrir que era sinestèsica i llavors va ser capaç d’entendre’s millor. La seva sensibilitat, pensament abstracte i expressió propia van fer que el sistema educatiu li quedés un pel coix. Arreu ha conegut moltíssima gent i se sent molt afortunada. Els seus amics han esdevingut família, però te la sort que amb la família també són amics.
A finals de 2020, la vida la va frenar, i va fer un gir de 180°, enfrontar-se al mirall amb ella mateixa. La llarga malaltia i procés de pèrdua dels pares, va obrir-li una profunda reflexió sobre el que significa viure, morir i “no viure”. Creu que “no es viu” si no estimem en el sentit més ampli: hi ha d’haver quelcom que estimar i en el que creure, i això és el que li dóna el sentit a tot.
El primer pas d’aquest gran canvi va ser deixar la seva professió com a restauradora d’art. Se sent molt afortunada en aquest sentit, és una feina que la va apassionar des del primer dia, i que la va portar a viure per tota Catalunya coneixent grans persones i amistats. Ara està fent un màster artteràpia Bcn i fa les pràctiques a una escola de Tarragona.
Sent dins seu que ha renascut amb molta alegria i molta força, i amb la satisfacció de no voler canviar ni una coma. Una dona amb ganes de crear, expressar i ajudar a d’altres en aquest procés. Una dona que millora el món. Ella és l’heroïna d’avui, la Maite Serna Mata.
Què t’emportaries a una illa deserta?
La férula de descàrrega.
Què vas pensar quan et vam proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?
Hola Síndrome de la Impostora que tal? No m’ho creía, pensava que faig jo allí? Però també pensava que si m’ho deien era per algo i per tant em va fer molta il·lusió.
Perquè has triat aquesta cançó?
Doncs m’ha costat molt triar una sola cançó, sóc una persona que escolta molta música, però em vaig decidir per aquesta perquè és el primer videoclip que recordo haver vist per la televisió i era molt divertit i bonic.
Què és la sinestèsia?
És una manera de percebre l’entorn, la percepció sense educar. Hi ha diferents tipus de sinestèsia, però jo identifico sons amb colors i textures.
Creus que això t’ha influenciat en voler estudiar Belles Arts?
Jo crec que sí, a banda en un projecte que vaig fer que es deia: l’artista va a l’escola, ensenyava a la canalla a treballar a partir dels sentits.
Vas ser durant 14 anys restauradora, però amb la malaltia que vas patir vas decidir deixar la professió i canviar de rumb. Com va ser aquest canvi?
Aquí es van ajuntar moltes coses, sempre tenia la vessant de restauradora i també de creadora, i en un determinat moment vaig sentir la necessitat de deixar aflorar la meva part creativa. No volia treballar més per inèrcia tot i que em motivava molt. A banda, tenia els meus pares molt malament i finalment van morir, cosa que em va fer estar de baixa sis mesos i replantejar-me les coses. I va ser quan vaig començar a estudiar Arteràpia.
Què és l’Arteràpia?
És una psicoterapia que es fa a través de l’art
Formes part de la xarxa de dones Reus Sud, com ha estat l’experiència?
Vaig començar a anar-hi com a usuària, i un dia em van proposar de realitzar unes dinàmiques per reforçar el vincle de les persones que assisteixen. No era arteteràpia concretament, però era art comunitari i que també incloïa una part emocional en el reforçar els vincles. Vam treballar des de l’individual fins a la comunitat.
Pregunta de la Isabel a la Maite: Què passa amb els somnis pendents?
Sí que tinc somnis pendents, i els somnis pendents et fan avançar i es poden fer realitat.
Què li preguntaries a la convidada de la setmana que ve?
Quin és el motiu que tens per aixecar-te cada dia i que agraeixes cada dia abans d’anar a dormir.
3r. GRAU
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre
Mujeres y poder – Mary Beard
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident
Le Tigre
Una directora o actriu o pel·licula feminista
“El agua”- Elena López Riera
Un espai de la provincia de Tarragona?
Ca la Conxita a Reus, un espai per dones