La nostra heroïna de la setmana és la Maria Bravo Font. La Maria va néixer a Carabanchel, un barri perifèric del sud de Madrid, un desembre de fa cinquanta anys. El seu esperit nòmada la va portar a treballar per diversos llocs i ara ha arrelat a Reus, on hi viu des de fa 20 anys.

Sempre s’ha sentit artista. Quan li preguntaven allò de “que vols ser quan siguis gran”, ella contestava sense dubtar “actriz y también misionera, porque quiero cambiar el mundo”. Al final, va estudiar periodisme, perquè a casa li van dir que sent actriu no es guanyaria la vida i que per sortir de la situació d’escassetat que vivia la família era necessari tenir estudis.

Es va especialitzar en medi ambient perquè als anys noranta la gent que es dedicava a l’educació ambiental se sentia amb la missió de canviar el paradigma que governava el món. Va treballar en mitjans de comunicació i en nombroses campanyes de divulgació ambiental per a empreses i entitats. I, paral·lelament, va estudiar interpretació teatral, la seva autèntica vocació, en diverses escoles i amb diferents mestres.

El 2007, intentant integrar tots els seus propòsits, va crear @teatrosfera, una iniciativa de teatre social amb la qual impulsa experiències de teatre i natura, projectes de teatre fòrum i de descoberta de les capacitats diverses, sobretot per a joves i per a la prevenció de la violència contra les dones.

És mare de la Carla i el Víctor, als que ha pogut criar sense renunciar a la seva passió pel teatre gràcies a una generosa tribu de dones amigues a les quals està profundament agraïda. Una heroïna a qui l’apassiona investigar i dissenyar de forma col·lectiva i integradora respostes creatives als reptes actuals.

Què vas pensar quan et van proposar de sortir al projecte Heroïnes Anònimes?

He de confessar que la primera reacció va ser buscar la meva sabotejadora interna i vaig pensar: Jo? què he de dir? Però després em vaig revisar i vaig pensar en el que podia aportar. I vaig decidir aprofitar amb sentit de la responsabilitat un espai com la ràdio.

A la presentació hem dit que vas estudiar periodisme i en vas exercir. Actualment estàs més centrada amb el teatre amb el projecte teatrosfera?

Com a periodista vaig fer algunes coses, he fet de cap de premsa de la Sala Trono de Tarragona durant molts anys, m’agrada el risc i els projectes que aporten quelcom a la societat. Però a travès de l’art pots dir altres coses que no pots dir com a periodista. Sóc una explicadora d’històries de diverses maneres.

Què fas amb teatrosfera?

Nosaltres fem projectes d’innovació social i educativa, és una iniciativa de teatre social. Les eines del teatre poden servir per a un procés de transformació global que comença amb nosaltres mateixes i que després es trasllada a una manera diferent de viure i veure el món, fomentant l’esperit crític.

Què és el Teatre Fòrum?

Nosaltres partim de les metodologies del Teatre de l’Oprimit, és a dir, barregem diferents disciplines. Un dels projectes que tenim engegats són tallers de prevenció de la violència de gènere a partir de la metodologia del teatre fòrum i del teatre invisible. El teatre fòrum permet que els espectadors siguin part activa generant preguntes, reflexions, i interès per canviar. Els tallers els fem amb adolescents d’entre 14 i 18 anys i consisteix en la posada en escena d’una acció concreta i a partir d’aquí es treballa amb les adolescents l’escena vista.

Estàs preparant una peça teatral i que l’estrenareu el 5 de maig, a Cal Massó, dins el cicle Paradigmes de Gabriel Ferrater. Tot plegat amb el suport de la regidoria de Cultura i BartrinaTerritori Creatiu. Ens pots explicar alguna coseta més sobre aquest projecte bonic que tens entre mans?

Ara estem en ple procés creatiu i està sent molt enriquidor. Em van proposar fer una peça teatral sobre Gabriel Ferrater i vaig fer recerca escollint finalment els poemes descartats d’ell. I a partir d’aquests poemes descartats treballem la diversitat. Al projecte hi participen diferents persones de la presó de Mas d’Enric, de l’entitat ARSU, Aprodisca, ONCE…

I per acabar, sabent les dificultats que té el món del teatre, i més per les dones, què li diries a una nena que tingui pensat ser actriu?

Els diria que estimin molt l’ofici, i a les dones, en concret, que dignifiquin el fet de ser dones en aquest ofici. Que tinguin molta capacitat d’escolta a si mateixes per quan en aquesta professió, on hi ha molts depredadors que utilitzen el seu poder per utilitzar la dona com a un objecte, estiguin molt alerta a totes les sensacions d’incomoditat i que ho diguin i que ho parlin, que no se sentin culpables i que expressin el que vulguin expressar amb total llibertat.

3r.Grau

Quin va ser el teu primer contacte amb el feminisme?

A la universitat, amb les companyes als 90.

Una dona referent en la teva vida?

La meva àvia.

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre

Maldito estereotipo, de Yolanda Domínguez.

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident

Clara Peya.

Una directora o actriu

Kate Winslet.

Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i perquè?

Heroïnes Anònimes, Deforme semanal, Cercles de dones.