Marta Fernandez Solanas va néixer a Barcelona al 1971. Per sort, tot i tenir un pare una mica estricte, va rebre una educació força liberal i moderna per a aquella època. Aquesta educació i l’aparició d’una malaltia crònica amb només 10 anys, segurament ha fet que sigui la dona que és actualment. Es considera una dona familiar, forta, actual, alegre, treballadora, lluitadora i en contra de les injustícies en general.
Graduada en ciències de la comunicació, només començar la carrera va buscar feinetes per pagar-se les seves despeses. L’any 1998 va arribar a Tarragona per motius professionals enfocats al seu perfil. Va treballar als inicis de la TV de Tarragona (TarracoVisió) i poc després va crear una petita productora de vídeo amb un soci.
Un dia, va passar allò que diuen d’estar al lloc oportú en el moment oportú i li van oferir la possibilitat d’impartir classes d’imatge i so en un cicle que començava a l’institut. Donada la seva curiositat en general, va acceptar. Mai a la vida havia pensat a ser professora i els inicis van ser una mica durs, a més encara ho compaginava amb l’altre feina.
Al cap d’uns cursos es va quedar sense “plaça” al cicle d’imatge i so i com que no volia deixar el Pere Martell va passar a arts gràfiques. Moltes vegades li pregunten com aguanta tantes hores amb adolescents i sempre diu el mateix: “Em fan molta gràcia!” És dur i cada cop més, però treballar amb adolescents és molt enriquidor i sobretot a l’hora de fer projectes com el del 8M.
Actualment, intenten treballar per projectes on fomentem l’aprenentatge entre iguals, cooperatiu i per equips. A arts gràfiques tenen moltes noies, però han de pensar que el Pere Martell és un institut bàsicament “industrial” i en moltes famílies professionals no hi ha noies matriculades. De fet, quan ella hi va arribar, era de les poques dones/professora.
Per sort, actualment es comença a equiparar la presència entre homes i dones. Una heroïna que creu que encara ens falta camí per fer, als instituts i a la societat en general. Ella és l’heroïna d’avui, la Marta Fernandez Solanas.
Què vas pensar quan et vam proposar de sortir al projecte Heroïnes Anònimes?
Molta il·lusió i m’agraden molt els reptes i les coses noves.
Pel 8M vau crear un projecte amb el que heu recaptat fons? Explica’ns una mica sobre què anava
L’alumnat de segon de preimpressió digital tenen un mòdul de síntesi i fan diferents projectes. El segon projecte coincidia amb el 8M, i vam decidir fer un projecte enfocat a les dones dissenyadores i il·lustradores per poder-les visibilitzar.
Cadascú triava una dona referent i feien un recurs que treballen durant el primer curs, recursos com tríptics i l’havien d’elaborar, seguidament vam fer una exposició. I com en tota exposició, vam decidir ficar-hi menjar i rams elaborats pels alumnes de cuina i de jardineria. I els fons recaptats vam decidir donar-los a una associació que treballés amb dones, i per això vam escollir l’Associació Heroïnes Anònimes.
Perquè has triat aquesta cançó?
Aquesta cançó em dóna vida i em dóna push!
Què t’emportaries a una illa deserta?
Una hamaca, silenci i pau.
L’any 98 vas arribar a Tarragona per treballar a Tarraco Visió i construir una productora, però finalment vas decidir decantar-te per la docència? Com va ser aquest canvi?
Doncs un dia mentre grabava una processó, un professor que hi havia allí em va preguntar si jo sabia portar una càmera i si tenia estudis, li vaig dir que sí i em va dir si volia impartir classes al Grau d’Imatge i So, que justament era el primer any que s’implementava a Tarragona.
Pregunta de la Sol a la Marta: Què sents quan et regales un minut?
Que és molt necessari parar
Voldriem que li deixessis una pregunta a la dona que entrevistarem la setmana que ve, què li diries?
Com a dona et respectes?
3er. GRAU
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
Greta Conganas
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident
Aretha Franklin
Una directora o actriu o pel·licula feminista
“Magnolias de acero”
Un espai de la provincia de Tarragona?
La Roca Plana