El festival de música i cultura contemporània per tots els públics tanca les portes de la seva edició més exitosa. Més de 7.000 persones de totes les edats han gaudit de concerts, tallers creatius, teatre, cinema i molt més en un espai amb vistes al mar, al Passeig de les Palmeres.
El divendres es va despertar amb cues al Balcó del Mediterrani per intentar aconseguir les últimes 200 entrades que l’organització havia reservat a les taquilles. A les cinc de la tarda una munió de grans i petits envaïen pacíficament l’entrada, on una exposició de minireporters els donava la benvinguda. Pocs instants més tard, envoltats d’origamis i papallones de paper, Renaldo i Clara van desplegar el seu pop acústic i somiador, just abans del plat fort del dia: un Joan Miquel Oliver que va omplir l’escenari d’agricultors ingràvids i posidònies marines. Les olors i sabors de Mallorca van acabar d’embolcallar el públic amb l’actuació contundent i enèrgica dels Da Souza.
Dissabte va ser el dia gran del festival i el sol tarragoní va decidir il·luminar-lo amb tota la seva força. Tot just començar la tarda el grup tarragoní TMN va donar la benvinguda als més puntuals, abans que Intana hipnotitzés grans i petits amb el seu pop orfebre i delicat.
Quan arribava el vespre i la brisa apaivagava la xafogor, els vilanovins Mareta Bufona van aportar la seva dosi d’energia, pop vital i lletres divertides. En aquell moment, mentre sonaven les últimes notes del seu concert, el passeig era una postal màgica, ple de gom a gom de gent ballant i omplint els tallers de creativitat. A l’Espai Nadó de Tecletes, un cartell d’Amnistia Internacional reivindicant els drets dels refugiats presidia les activitats dedicades als més menuts, que es disfressaven entre bambolines, experimentaven amb sorra, llum i colors, i navegaven en vaixells de paper.
Quan ja es feia fosc, Ferran Palau i el seu pop metafísic van sorprendre el públic més exigent, que ja guardava lloc per l’actuació mes esperada. I és que pels volts de les 10 de la nit, l’audiència més multitudinària de la història del festival va rebre Mishima amb un gran entusiasme. El grup de David Carabén va agrair la rebuda amb un dels concerts més vibrants de la seva carrera. La cirereta del pastís van ser els altres caps de cartell, La Iaia, que van cloure el seu recital amb una interpretació a capella entremig del públic, que serà recordada per molt de temps.
Diumenge la pluja va venir a visitar el Minipop com cada any i va ser testimoni de les ganes de festival. Joan Masdéu va posar el seu pop somniador i ple de tornades memorables al servei dels més valents, Mireia Miracle va oferir un deliciós espectacle de clown i finalment Xavi Artigas i Pau Torrents de Trau van cloure les activitats amb una sessió de pop seixanter.
Mentrestant, a l’últim tram de la Rambla Nova, 26 artesans van enamorar els visitants amb les seves coses boniques fetes a mà. La Fira Minicrafts va oferir una selecció de productes originals i amb segell propi que sovint només es poden trobar per internet.
El Minipop no vol marxar del passeig del Passeig de les Palmeres
El festival ha vist perillar la seva ubicació perquè des de l’Ajuntament s’està impulsant un canvi de normativa que afectarà els actes que se celebren a la Rambla i al Passeig de les Palmeres. L’opció de canviar de recinte només es valorarà si finalment el consistori tarragoní i les autoritats tiren endavant aquesta modificació.
Tot i l’èxit de convocatòria, la intenció de l’equip Minipop i de Rusc Produccions és mantenir el Passeig de les Palmeres com a ubicació definitiva del festival i no ampliar l’espai per conservar la seva essència. El mateix opina el públic, que aposta de manera aclaparadora per repetir, com constaten els missatges penjats a la palmera dels desitjos durant l’esdeveniment.
En aquesta línia, l’organització destaca la seva voluntat de continuar essent un festival de petit format, sense aglomeracions, i assegura que el Passeig de les Palmeres és l’indret ideal per aconseguir l’ambient artesanal que fa del Minipop un esdeveniment diferent.
