Tabacalera

El futur districte innovador a l’entorn de la Tabacalera crearà fins a 25.000 llocs de treball directes quan es desenvolupi plenament, en uns 20 anys. Tarragona ja té, doncs, un primer dibuix del seu 22@, on la Tabacalera en serà l’eix principal i element catalitzador en un principi, però s’estendrà fins al Port i també més enllà del riu. Sabem que un 40% de la seva superfície -d’unes 30 hectàrees- es destinarà a oficines, un 40% tindrà usos residencials i el 20% restant serà per espais públics i equipaments. Es calcula que quan estigui del tot desenvolupat, en unes dues dècades, generarà entre 20.000 i 25.000 nous llocs de treball directes i el doble o més d’indirectes.

En parlem amb l’enginyer i economista Miquel Barceló, un dels pares del districte tecnològic del Poblenou de Barcelona. En la primera entrevista que concedeix després de presentar el projecte a Tarragona, analitzem quines són les principals oportunitats que veu en aquest projecte encarregat per la ciutat, en comparació amb el 22@ de Barcelona. Parlem de quins sectors i agents seran essencials per a l’èxit del projecte.

L’enginyer i economista Miquel Barceló en la presentació del projecte a Tarragona, al costat de l’alcalde, Rubén Viñuales. Foto: Joan Carles Borrachero

Josep Suñé: Miquel Barceló, molt bon dia, comencem la setmana parlant del futur. Clar, de vegades ens costa imaginar-nos què passarà demà, i aquí parlem d’un horitzó del que passarà en un parell de dècades. Però parlem, més aviat, del que pot passar no d’aquí a 20 anys, sinó des d’ara i en els propers 20 anys? És a dir, que és un procés, no un objectiu finalista?

Miquel Barceló: Exactament. Les ciutats segueixen un procés sempre llarg, com a mínim. Tarragona va sortir de Tarraco fa 2.000 anys, ara només parlem de 20 (riu). El que plantegem és un nou districte innovador, seguint un model que avui s’està aplicant en moltes ciutats del món, i que hem arribat a partir de processos de prova i error, i hem arribat a un cert model, a un cert consens sobre el que havien de fer les ciutats si es volien transformar i adaptar a l’economia i a la societat del segle XXI, que és diferent del segle XX, perquè és una economia basada en el coneixement i en la innovació. I això és el que hem preparat per Tarragona. Per Tarragona hem fet un estudi de viabilitat per veure els pros i contres, les fortaleses i les febleses, que totes les ciutats les tenen, d’aquesta ciutat, per fer front als reptes que planteja la globalització, les noves tecnologies, la innovació i la transformació social que està passant a nivell mundial. Per tant, es tracta d’adaptar-se a les condicions. Aquest territori es va adaptar a les condicions de la societat industrial a través, per exemple, d’una implantació d’una petroquímica importantíssima. Ara es tracta de fer un nou salt a partir de les propis actius, a partir de les pròpies capacitats, de les pròpies institucions que en té i en té molt importants aquest territori.

Però el model d’una ciutat gran com Barcelona, o podríem citar altres models, la City de Londres, per exemple, és equiparable a una ciutat més petita com Tarragona o és diferent? Ha de ser diferent Tarragona en aquest sentit, com a ciutat mitjana, no tan gran com Barcelona o no tan gran com Londres, per descomptat?

Sí, el 22@ va ser executat el 1999, es va decidir l’any 2000. i el va executar fonamentalment del 2000 al 2008 al 2010 i després ja ha seguit el seu curs. El 22@ va representar un model nou de nou ecosistema amb una ciutat, en aquest cas una ciutat gran. Durant els últims 20 anys hem anat aprenent lliçons, eh?, del propi 22@ hem après lliçons i de diferents projectes que s’han fet al món. Jo estic al Global Institute of Innovation District, soc estratègic advisor, i per tant hem après molt durant aquests vint-i-pico d’anys, no? És cert que en l’inici, o fa anys, això semblava que era només aplicable a una ciutat gran, Boston, San Francisco, Londres, etcètera, Barcelona, però hem anat entenent, hem anat veient que això també era possible en ciutats més petites. Sobretot pensant que sempre en que sempre situem Tarragona en el marc d’una àrea metropolitana que té una dimensió òptima a nivell català i a nivell espanyol.

“El projecte de districte innovador té sentit per la ciutat de Tarragona, però sobretot té sentit si l’inscrivim en un territori més ampli que està per estructurar-se però que ja hi ha un procés d’institucionalització progressiu”

És a dir, Tarragona, el projecte de districte innovador té sentit per la ciutat de Tarragona, però sobretot té sentit si l’inscrivim en un territori més ampli que està per estructurar-se però que ja hi ha un procés d’institucionalització progressiu. I, per tant, parlem d’un territori se mig millor d’habitants, al sud de la ciutat de Barcelona, molt ben connectat, amb infraestructures importants, presents i futures, i amb infraestructures de coneixement molt importants. Si només parléssim de la ciutat de Tarragona seria una cosa, i si parlem d’aquest territori, té molta més viabilitat, tot i que avui hi ha ciutats de la dimensió de Tarragona o de Reus que ho estan fent i ho estan fent molt bé a nivell mundial, tant a Estats Units com a Europa com a Àsia, a diferents països del món.


Per qui pot ser atractiu a nivell d’aquest 40% de la superfície, parlem d’unes 30 hectàrees, destinat a oficines? És a dir, qui pot tenir interès a venir a Tarragona? Parlem de grans multinacionals, però no només, perquè entenc també que aquí la petita i i mitjana empresa, quan ve una de les grans, i això ha passat el 22@, també hi ha les pimes que tenen interès en operar amb aquesta empresa gran. És a dir, que al final és un peix que que es mossega la cua, no?

Sí, aquest territori és molt atractiu. És a dir, els territoris on va la inversió, millor dit, la inversió qualitativa va als territoris que són atractius pel talent. Per tant, el sector determinant és la presència de talent. I el talent es genera, es fixa i s’atrau. Es genera a partir del propi sistema educatiu. I aquí tenim una universitat territorial que ja va néixer amb la idea d’especialització territorial. I això és importantíssim. Però tenim un sistema de formació professional molt potent. Jo diria que en alguns aspectes és exemplar. I tenim altres. I això ha comportat que d’una manera no només és espontània, perquè hi ha hagut capacitat d’atracció, per exemple des del parc tecnològic de Reus, sobretot, s’ha creat un sector creixent al voltant del digital. I aquí tenim, per exemple, el Clúster TIC Catalunya Sud, que ocupa un territori ja més ampli que la ciutat de Tarragona o la ciutat de Reus, i que s’ha conformat a partir d’empreses tecnològiques importants que han considerat que el factor talent existent era un factor determinant per situar-hi els seus centres productius. Estic parlant de T-Systems, estic parlant d’Inetum, estic parlant d’empreses tecnològiques que han vingut aquí ja sense projectes d’ecosistemes innovadors de l’ordre dels que estem dissenyant ara amb espais que en alguns casos són existents i importants com el parc tecnològic de Reus, però en altres són espais que s’han ocupat d’una manera buscant l’espai que hi havia, sense creació d’espais nous.

“El talent es produeix, el talent es fixa en un territori i l’element clau per fitxar talent en un territori és la qualitat de vida d’aquest territori i aquest és un territori amb una qualitat de vida extraordinària”

Per tant, el factor essencial és el talent. El talent es produeix, el talent es fixa en un territori i l’element clau per fixar talent en un territori és la qualitat de vida d’aquest territori i aquest és un territori amb una qualitat de vida extraordinària. Ho demostra la capacitat d’atreure turistes. Per tant, hem atret molts turistes, 20 milions de pernoctacions a l’any i ara hem de treure més talent, ja n’atrèiem de talent. El saldo de la província de Tarragona amb talent és clarament positiu, cosa excepcional a la majoria de províncies espanyoles. Per tant, d’una manera natural ja es produeix. El tercer element és la capacitat d’atraure talent de tot el món i per atraure talent de tot el món hem de fer, hem de promoure districtes innovadors a Tarragona i a Reus, apps innovadors a tot el territori metropolità per crear els espais propicis amb barreja d’usos residencial i oficines perquè aquestes empreses puguin venir aquí. A vegades poso un exemple i dic que a Hèlsinki hi ha una dinàmica d’emprenedoria extraordinària, però a Hèlsinki fa molt de fred a l’hivern. En el moment en què hi ha l’oportunitat perquè es creen els espais i es crea l’entorn d’ecosistema innovador apropiat, quanta gent no preferirà viure i treballar aquí i que no passant fred allà dalt. Això és una broma, però encara que no traslladi la seu central, sí que traslladaran sectors productius relacionats amb el talent, amb la innovació, amb els sectors d’alt valor afegit, que és el que promou un districte innovador.

“S’ha d’estar present a tot el món i, per tant, hem de vendre aquest projecte a la Generalitat de Catalunya, a l’administració espanyola, a l’administració de la Unió Europea, etcètera”.

Per l’àrea metropolitana hem pensat que hi ha un sistema d’innovació territorial que es presentarà oportunament, que l’hem presentat a la Diputació i que estructuraria aquest territori metropolità de mig milió d’habitants que seria competitiu a nivell internacional. I que després, evidentment, el projecte ha de comportar que comuniquem, que fem marca que venem això a tot el món. Per tant, s’ha d’estar present a tot el món i, per tant, hem de vendre aquest projecte a la Generalitat de Catalunya, a l’administració espanyola, a l’administració de la Unió Europea, etcètera. És en definitiva concretar el que ja fa temps es va proposar en aquest territori, que era la regió del coneixement. Un dels documents que he vist, un document de molt interès, és la proposta de regió del coneixement. Això seria la concreció d’aquella idea que es va tenir fa uns anys i que ara seria possible tirar endavant a la ciutat de Tarragona i al conjunt de l’àrea metropolitana que s’està constituint.

Atracció de talent i inversions, transformació també de tot l’urbanisme i aquí de la mà, evidentment, amb el que s’està redactant ara a través del POUM. Per tant, aquí heu d’anar alineats, per dir-ho d’alguna manera. Tecnologia, canvi social i també té molt de sentit que quan s’apaguin les llums, d’això que estem visualitzant, hi hagi vida. Imagino que aquí també servirà l’experiència del 22@, o de la City de Londres. Quan s’apaga les llums hi ha d’haver vida, no?

Sí, això va ser un dels errors del 22@. Ara estem mirant com ho podem solucionar. L’urbanisme és fonamental. L’urbanisme estructura el territori, defineix usos, defineix edificabilitat i, per tant, crea entorns urbans vius o no vius. Aleshores, l’experiència ens ha demostrat, a partir de la lliçó del 22@, que actualment els districtes que s’estan dissenyant al món tenen un mix d’usos de l’ordre del 40% d’activitat econòmica, i del 40% de residencial, de diferents formes de residencial. També s’ha innovat el sector residencial, amb fórmules d’eco-living, amb formes de residencia per a emprenedors o per digitals, també amb habitatge de projecció oficial, etcètera. Per tant, els nous dissenys de districtes ja neixen amb el mix d’usos que els fa que puguin ser ciutats vibrants. És una part de la ciutat. El segle XX ha implantat, per raons diversos, va promoure un urbanisme de zonificació, que es diu de zoning. Un urbanisme que especialitza el territori. I d’aquí van néixer els polígons industrials, per exemple, o els polígons residencials.

“El segle XXI és dels espais urbans basats en barreja d’usos que formen ecosistemes innovadors i on la gent pot viure i treballar el millor desplaçament és aquell que no és necessari”

I això requereix la mobilitat entre aquests llocs. El segle XXI és dels espais urbans basats en barreja d’usos que formen ecosistemes innovadors i on la gent pot viure i treballar el millor desplaçament és aquell que no és necessari. Per tant, viure i treballar, i alhora es converteixen en nous espais de centralitat atractius pel conjunt de la ciutat. Perquè són espais que generen activitats culturals, que generen activitats artístiques, etc. Les activitats culturals estan directament associades amb la innovació. Per tant, s’ha de fer un mix urbà que permeti això i que impregni el conjunt de la ciutat. De fet, els districtes innovadors comencen ubicant-se en una part de la ciutat, en el cas de Tarragona, a la Tabacalera, i en un espai que hem estimat de 30 hectàrees per la zona del Francolí. I aleshores acaben constituint xarxes de relació a través de hubs innovadors que ja han situat el conjunt de la ciutat. Aquesta és la nova ciutat del segle XXI, que és diferent de la ciutat del segle XX. I hi ha ciutats capaces de fer aquesta transició, hi ha ciutats que no. Les ciutats que ho fan són ciutats que van millorant cada vegada més en termes socioeconòmics, augmenta la productivitat, augmenta la renda per càpita i tot això en base al coneixement i a la innovació. Hi ha ciutats que no, i les ciutats que no, entren en decadència. Jo entenc que aquest territori, el territori metropolità del Camp de Tarragona i la ciutat de Tarragona volen fer l’aposta per ser de les primeres.

Hi ha un llibre, deixeu-me recomanar «INNOCITIES: Urbanisme, economia, tecnologia i canvi social» per qui vulgui aprofundir en els conceptes, un llibre que heu escrit on s’expliquen molt bé algun dels conceptes d’aquestes ciutats i també amb exemples de metròpolis globals. Per si algú vol aprofundir. Es diu així, el llibre?

Ja hi ha una nova versió, «Innocities» és de l’any 2000 i «Distritos Innovadores» és de l’any 2023. Us recomano que el llegiu, perquè introdueix el tema territorial, per exemple, cosa que l’anterior no feia.

Doncs vinga, «Distritos Innovadores», d’editori Piràmide, queda recomana’t. Aquí a Tarragona un dels grans reptes, i anem acabant, és integrar a la trama del Districte Innovador, un riu, el riu Francolí i un polígon industrial, que és el polígon Francolí que tenim a l’altra banda. Això forma part del projecte, és a dir, integrar-ho tot, no?

Sí, tots els districtes que es fan avui al món tenen el repte de fer compatible el curt termini amb el mig termini i amb el llarg termini, perquè són projectes de 20 i 30 anys. Aleshores, s’ha de solucionar el curt termini. I el curt termini, per sort a Tarragona tenim la Tabacalera, tenim el Port, tenim altres edificis, a Reus, hi ha el TecnoPark i altres espais de REDESA. I això ha de cobrir el curt termini perquè l’urbanisme porta el seu temps de maduració. Aleshores, el POUM de Tarragona sembla que hi haurà l’aprovació inicial al llarg del primer semestre de l’any que ve, el que va bé perquè s’estableix un diàleg amb els redactors del POUM. És a dir, que el POUM ja tindrà en compte això. Quan això no és així, s’ha de fer una modificació del Pla General o del Pla d’Ordenació Urbana que tingui aquesta ciutat i es fa, però porta un temps. El curt termini s’ha de cobrir a través d’espais existents o d’espais que es puguin fer amb una certa velocitat. Això és la coordinació i el sincronisme perquè a curt termini hi hagi uns espais mentre s’estan creant els espais urbans, l’urbanisme que permeti els espais de mig i llarg termini. Aquesta és la raó de preveure un planejament urbanístic per una zona actualment industrial a través del nou POUM, a l’hora que es treballa ja amb espais existents com la Tabacalera, possibles espais al Port i altres espais en el cas de la ciutat de Tarragona.

Anem bé de temps, que falten 3 minuts per dos quarts, i ens consta que a aquesta hora heu d’impartir una classe. Remetem als oients al vostre llibre, per qui vulgui ampliar informació. A més, allà exposeu exemples de transformacions de ciutats que eren eminentment industrials, com Pittsburgh o Detroit, per posar dos exemples, que s’han hagut de reinventar, no?

El sol industrial existent, una part petita del sol industrial existent, és un bon espai per fer la transformació. El que passa és que cada ciutat s’ha d’analitzar i cada ciutat és diferent. Sí, Pittsburgh, Detroit… Per exemple, el port de Boston. El port de Boston era una zona industrial i de magatzems i s’ha transformat en un districte innovador. Vull dir que a tot arreu o la mateixa Sant Francisco, al sud de Sant Francisco hi ha unes zones industrials que estan en transformació. És a dir, sempre… Cada ciutat té sòls apropiats per desenvolupar i s’ha d’analitzar amb cura i s’ha d’analitzar amb els urbanistes d’aquella ciutat.

Altres notícies: