Il·lusió, patiment, ultimàtums, eufòria i Play-offs. La temporada 2023-24 del Gimnàstic de Tarragona encara no ha acabat, però, sens dubte, el consens entre els aficionats és que ha estat una de les millors de l’última dècada.
Tot i els alts i baixos, la filosofia de l’equip durant els deu mesos de competició sempre ha estat la mateixa: “viure el dia a dia”, deia Dani Vidal a cada roda de premsa. Una frase que recorda a la del filòsof grec Cavafis: “No és la meta, és el camí”. La màgia i la unió que han envoltat aquest curs esportiu del Nàstic han fet oblidar els objectius i, tirar la vista enrere, farà que els aficionats gaudeixin encara més dels Play-offs assolits.
El partit contra el Rayo Majadahonda era la cirereta. Quedar segons per completar una temporada de gairebé matrícula d’honor. L’equip arribava al Nou Estadi amb el suport dels més de 200 aficionats que els animaven als afores del camp, després de concentrar-se per rebre la seva afició pel darrer encontre de lliga.
Els rivals arribaven sense pressió, ja descendits a 2a RFEF, i van apostar per un sistema ofensiu i una pressió alta que, només començar, va sorprendre l’afició. Els grana, però, també van seguir el mateix plantejament, d’una manera més efectiva que la dels madrilenys.
Els primers deu minuts de partit van ser un repertori d’anades i tornades, amb una gran ocasió de Jardí al minut 1 davant el porter, i amb un pal del Rayo poc després que posava l’ai al cor de l’afició.
Ambdós equips van patir en defensa a l’inici, però només el Nàstic va aconseguir consolidar-se més tard. Els de Jesús Arribas cometien errors freqüentment, exposant al jove porter de 18 anys, Martín, jugada darrere jugada, i els tarragonins ho van detectar aviat.
El centre del camp dels grana no va estar tan encertat com sempre, i la majoria d’errors van vindre de pèrdues en aquella zona, un fet que el Rayo també va aprofitar.
Pablo Fernández va tindre la més clara de la primera part després de trobar-se amb un centre mil·limètric dins l’àrea petita. Tothom havia cantat el gol després del remat de cap de l’asturià, però va sortir fregant el pal esquerre.
Alberto Varo, que va acabar la temporada com a ‘Zamora’ (millor porter) de la categoria, va demostrar, de nou, perquè mereixia el premi. Aturava un mà a mà (min. 29′) contra Berzal, que marxava completament sol i tenia mig gol fet, amb una intervenció que quedarà pel record al Nou Estadi.
“Pell de gallina, el Zamora és una anècdota. Content per tot l’equip, i per l’Oli, que està amb nosaltres dia a dia. Comença la part bona i l’hem d’afrontar amb il·lusió”
alberto varo
“Feia anys que no passava i que equip i afició no s’ajuntaven. És una cosa, que com a seguidor del Nàstic, es trobava a faltar i ho hem aconseguit”
Poc després (min. 35′), un nou error defensiu deixava sol a Navarro contra l’Àguila de la Canonja, que tampoc deixava passar el gol en aquesta ocasió clara.
La primera part concloïa amb un intent de Mula passant a pocs centímetres del pal dret de la porteria rival després d’una jugada d’estratègia. Seria a la segona part quan, l’aspecte que treballa Iván Moreno, la pilota parada, donaria els seus fruits.
Durant la segona meitat va baixar la intensitat, però va millorar la precisió de les accions grana. Amb els canvis, el partit també va adquirir una dimensió diferent, amb un Marc Fernández actiu que va tindre les dues més clares de la segona part només entrar.
La defensa va millorar notablement, amb Nacho, Trigueros, Pol i Iker Recio a un nivell molt bo. El gran esforç per mantenir la porteria a zero també va provocar les molèsties dels dos laterals, que van sortir substituïts al 70′.
A poc menys de deu minuts per finalitzar l’encontre, Borja posava, en una jugada d’estratègia, una pilota brillant a Trigueros per superar a Martín per dalt. Era el cinquè gol del defensor aquesta temporada, i tornava a donar tres punts essencials per posar la cirereta al partit.
No hi va haver més acció fins al final. El xiulet de l’àrbitre indicava que el Nàstic era segon, que tancava una temporada d’excel·lent i que es confirmaven, també, com el millor local de la categoria (amb 41 punts i només dues derrotes).
“És el millor moment anímic, les sensacions són molt bones i arribem amb la moral molt alta. Hem demostrat que volem anar per l’ascens”
nacho gonzález
La matrícula d’honor pot arribar al Play-off, on l’equip arribarà al complet perquè cap jugador apercebut va veure la targeta i, ara per ara, tampoc hi ha cap lesió. Serà el pròxim diumenge a partir de les 21:15h al camp del Ceuta, cinquè classificat del Grup II.
El partit es podrà seguir per la pantalla gegant instal·lada al Parc del Francolí, amb la retransmissió de Tarragona Ràdio i del SempreNàstic.