Així ho va demanar Lucía Avilés, jutgessa del penal número 2 de Mataró, quan va detectar que en alguns casos de separació i divorci, l’impagament de la pensió representava un càstic per l’exparella, una manera de fer-li mal i sotmetre-la a una dependència econòmica.
Arran d’aquí, la ajutgessa va plantejar al Govern que la violència econòmica s’equipari a la violència masclista i ahir llegíem als diaris que el Govern ha accedit a considerar la proposta.
Ana Pacheco i Concha Ballester, lletrades de família de l’ICAT (Il.lustre Col.legi de l’Advocacia de Tarragona), ho veuen amb bons ulls, ja que confirmen haver-se trobat amb aquest tipus de casos.
Si bé ara hi ha una regulació administrativa i penal per aquest casos, que resulta dissuassòria, el fet de classificar-los com a violència econòmica, dins els casos de violència de gènere, sería encara més efectiu i respondria a una realitat existent desde fa temps.
Aclareixen, però, que no serveix qualsevol regulació feta amb presses. La nova llei hauria de tenir en compte el parer de la Conselleria d’Igualtat, ja que té un biaix de gènere innegable – la gran majoria de casos són d’homes que pasen pensió a dones. També hauria de contemplar que cada cas és particular. En aquest sentit, volen deixar molt clar que no sempre l’impagament de pensió respon a una tipologia de violència econòmica.
Lucía Avilés pronunciarà una conferència a l’ICAT el proper 15 de març.