Els pagesos i els membres de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) reclamen al Govern que l’aigua que els arribi procedent de la depuradora de Reus a partir del 2027 sigui apta per qualsevol conreu. La preocupació ve arran d’una reunió que van mantenir a finals de juliol els agricultors amb representants de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) on se’ls hauria informat que l’aigua que sortiria de l’EDAR tindria alts nivells de conductivitat -sals- i que per tant no seria apta per regar avellaners, el principal conreu en aquesta zona del Baix Camp. Amb tot, s’estan estudiant fórmules per tal de reduir el grau de conductivitat, com ara fer barreges d’aigües o implementar un sistema d’osmosi.

La situació actual dels agricultors de la zona del Baix Camp de l’entorn del pantà de Riudecanyes és límit. La sequera ha buidat el pantà, no poden regar des de fa mesos i a les 1.400 hectàrees d’avellaners els arbres són morts. La sequera ha agreujat un panorama que ja fa anys que era boirós, ja que bona part de l’aigua del pantà de Riudecanyes s’obté per transvasament des de Siurana. Amb l’embassament prioratí també sense reserves, els regants s’han quedat sense marge de maniobra. Per aquesta raó a la Taula del Siurana, el desembre del 2021, el Govern mitjançant l’ACA va proposar fer millores a la depuradora de Reus per tal de reaprofitar l’aigua per a regadiu. Uns treballs que s’han anat posposant i la darrera data que s’ha anunciat és que l’obra estarà enllestida el 2027. Si no plou, els pagesos temen que sigui massa tard i s’hagin abandonat les explotacions.

Des de la CRPR recorden que aleshores se’ls va prometre que l’aigua que els arribaria seria apta per tot tipus de conreus, però la reunió de finals de juliol els ha alertat. La notícia tampoc ha estat ben rebuda per Unió de Pagesos. “L’aigua de depuradora sol tenir una conductivitat molt alta i l’avellaner és molt sensible”, indica Sergi Martín, responsable nacional de la fruita seca d’Unió de Pagesos.

La conductivitat és una mesura per establir la quantitat de sals presents a l’aigua. Així, com més conductivitat té l’aigua, més mineralitzada està. Segons la Universitat de Barcelona, a partir de 1.000 microsiemens per centímetre es parla d’aigües “molt mineralitzades” i de “molt difícil potabilització”. Fonts de la CRPR han apuntat que des de l’ACA els han informat que l’aigua de l’EDAR sortiria a uns 1.600 microsiemens per centímetre, mentre que els avellaners tolerarien una salinització màxima de 800.

Possibles solucions

Amb aquest escenari s’ha plantejat “que la que surti de la depuradora es pugui barrejar amb aigua dolça perquè baixin els nivells de sals fins que sigui bona pels avellaners”. “Però no sabem si això és possible i sembla que no ho sabrem fins que l’obra estigui feta”, lamenta Martín. En cas que aquesta possibilitat tiri endavant, el dubte és saber d’on vindrà aquesta aigua baixa en sals, tenint en compte que l’obra es fa precisament perquè el pantà de Riudecanyes està sec i els aqüífers i els pous estan sota mínims. De moment no hi ha resposta. Una altra opció que s’ha posat damunt la taula és instal·lar un sistema d’osmosi a la sortida de la depuradora que milloraria la qualitat de l’aigua. “Llavors podríem plantar el que volguéssim, però el problema és el cost”, reconeix Martín, si bé encara no és clar qui hauria d’assumir la despesa.

Mentre l’obra no tira endavant els agricultors estan “a l’expectativa”. Els arbres estan morint però “d’explotacions abandonades no n’hi ha”, assegura el representant sindical. “La gent està arrencant els avellaners i deixant la terra en descans per veure què es pot acabar fent”, remarca. Els que sí que estan llençant la tovallola són pagesos jubilats que mantenien les finques per afició i tradició.

Malgrat la incertesa del futur, la gran preocupació és la gestió del present. Sense aigua, amb collites entre minses i nul·les i amb els arbres morint, l’esperança s’esvaeix. “Fins que arribi el reg el pagès professional ha de viure d’alguna cosa, perquè de la terra erma no es pot viure”, emfatitza Martín. Per això reclamen “solucions” a l’administració, ja sigui mitjançant ajudes o altres possibilitats que es puguin posar damunt la taula.