“Parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, i perquè és la llengua del meu país”. Aquestes han estat les primeres paraules en català permeses al Congrés i pronunciades pel portaveu d’ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, en el ple d’aquest dimarts. Un ple històric pel fet de ser el primer en el qual els diputats han pogut intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials amb un sistema de traducció simultània. Rufián ha estat el tercer a intervenir amb un discurs íntegrament en català en el debat de la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra baixa, que té justament com a objectiu regular l’ús del català, el basc i el gallec.
Tanmateix, la primera llengua cooficial a sentir-se a l’hemicicle no ha estat el català sinó el gallec. El diputat del PSOE José Ramón Besteiro ha estrenat el sistema de traducció simultània amb una intervenció que ha combinat el gallec amb el castellà. Entre Besteiro i Rufián ha intervingut la portaveu de Sumar, Marta Lois, també en un discurs en què ha combinat el gallec i el castellà.
Rufián ha celebrat l’acord “històric” i ha denunciat el “cinisme” d’aquells que han convertit parlar en les llengües cooficials al Congrés “en un acte revolucionari”. El republicà també ha recordat els seus orígens andalusos i ha reivindicat que és un “honor” poder parlar en català des del faristol.
L’euskera s’ha sentit just després de la intervenció de Rufián. L’ha utilitzat la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua. L’ha seguit el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea.
Aquestes llengües es poden sentir abans de l’aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol, va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en aquest ple. En el ple d’investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la setmana vinent també es podran fer servir amb la reforma ja en vigor.