La participació ciutadana en la gestió del risc químic no és un tema que es pugui restringir només a l’àmbit polític. Cal una implicació activa de la població, també agents desplegats pel territori que facin de corretja transmissora cap a la població nouvinguda: cal fer pedagogia sobre la percepció de riscos.
La Tarragona d’ara no és la mateixa que la de l’any 1987, quan es va viure l’atemptat d’ETA al Rack d’Enpetrol. Una nit molt llarga, on entre 10 i 40 mil persones van fugir de Tarragona i altres poblacions. L’atemptat va actuar com a detonant i va fer prendre consciència d’establir polítiques d’informació a la població. Naixia el Plaseqta, al que ara es vol tornar per gestionar episodis com el del passat 14 de gener a la planta d’IQOXE, per petició del territori. La radiografia demogràfica de la ciutat ha canviat molts des de llavors.
L’Ajuntament de Tarragona ja compta amb un pla d’informació, formació i comunicació, pressupostat per aquest 2020. Està adreçat a escoles, entitats, veïns i referents en els barris. Avui ens preguntem, com convivim amb el risc? En parlem amb Rosa Queral, exprofessora de l‘Escola d’Infermeria i de pedagogia de la URV, membre de la societat espanyola de medicina d’emergències, llicenciada en filosofia i ciències de l’educació i doctora en pedagogia amb la tesi «Viure en risc: preparació de la població per fer front a accidents majors, desastres, catàstrofes, sinistres i calamitats».
Els orígens del Plaseqta amb Rosa Queralt