Ha viscut la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, però ara viu a la ciutat de l’eterna primavera, a Tarragona, lluny de guerres i sidrals, i ho fa amb un somriure permanent, i una simpatia encomanadissa.

Quin és el secret per viure més de quatre quarts de segle? Ella diu que no fa res especial. De Fet, menja de tot, i més que la seva filla, i la seva néta.

Pascuala Juan Hernández amb la seva filla, Carmen Orera Juan

Com s’ho fa per conservar el bon humor i el cap ben despert? La família, les amigues, amb les que esmorza cada dissabte? L’aire de la muntanya on va néixer, en un petit poble que diuen que s’assembla molt a Prades, envoltat de muntanya? O algun misteri que desconeixem?

Potser el seu caràcter es va fornir en aquesta petita localitat de la ruta de Carinyena, terra de bons vins, el poble de Codos, on va néixer i créixer. Ja fa 10 anys que la nostra convidada va venir d’aquest petit poble de Saragossa, a l’Aragó, de poc més de 200 habitants.

De petita, era la gran de cinc germans, i li agradava ajudar el seu pare. Eren temps difícils, però no el va faltar mai menjar, tenien cabres, ovelles, oliveres…

Ella ha fet tota la vida de mestressa de casa; una feina que no té descans, molt desagraïda, però que ella ho ha fet de gust, pensant en el seus. Diuen que al Mercat Central de Tarragona la coneixen a totes les parades.

I quan les cames encara tenien molt de combustible, li agradava escapar-se fins al balcó del Mediterrani, per anar a tocar ferro.

Però la que és de ferro és la seva salut. Quan va complir el seu primer segle li van fer una gran festa a casa, que la seva filla encara recorda, és veu que la van fer ben grossa.

Imagineu-vos, la coneix moltíssima gent, i ha fet fins tot amigues noves, i això que no fa ni una dècada que viu a Tarragona. Però es clar, ha tingut molt de temps per fer coses, com cosir, que li agrada molt, però ara la vista ja no afina tant com abans per enfilar l’agulla.

La nostra convida va per feina, però sense pressa, assaborir cada minut de la vida. De fet, ja camina cap al seu segon segle. Va néixer un 27 de desembre de 1923. Feu números!

I encara n’ha de complir uns quants més, almenys fins que la seva neta acabi la universitat, que les amigues ja l’esperen per anar a la graduació. Avui la nostra convidada al “Cafè, copa i puro” és Pascuala Juan Hernández, una mestressa de casa de 101 anys.

I l’hem convidada avui, que és la prèvia del dia internacional de les Dones, perquè a dones com ella li haurien de fer un monument en l’entrada de cada poble i ciutat.