Patrícia Quílez: ‘L’educador social no és una despesa, és una inversió de futur’

Ara fa 30 anys, el curs 1992-1993, quatre universitats catalanes van iniciar la implantació de la titulació oficial en Educació Social. La Universitat Rovira i Virgili va iniciar-los el curs 2000-2001 i actualment és una de les 6 universitats de Catalunya que imparteixen la titulació. Els educadors i educadors socials defensen que encara no se’ls reconeix com a professió essencial, un fet que, segons diuen, afecta greument el conjunt de la població que hauria de ser atesa per educadores i educadors socials.

En una entrevista al programa Tothom, la vicepresidenta del Col·legi d’educadors socials de Catalunya, la tarragonina Patrícia Quílez, ha reivindicat més espai i reconeixement en les seves funcions i categoria professional en tots els àmbits en els quals actuen.

“Els inicis de la diplomatura van ser una primera pedra però ens hem quedat aquí. La feina de l’educadora social és molt desconeguda i encara, en molts àmbits, no acaben d’entendre quines són les nostres funcions. Queda molt recorregut per fer”.

Quílez aclareix que els educadors socials no treballen únicament amb la marginalitat ni amb la vulnerabilitat sinó que ho fan en tots els àmbits com cultura, educació o salut mental. “No treballem només per una petita part de la població. Treballem per la justícia i la transformació social i per empoderar a les persones. La nostra feina no s’ha de veure com una despesa sinó com una inversió a futur.”

Un dels darrers reptes del Col·legi d’educadores socials ha estat poder incorporar-se a les escoles i instituts.

Quílez explica que ara cal que els educadors socials esdevinguin places estructurals als centres educatius i que la seva figura tingui una continuïtat real. “Només tenim garantida la nostra continuïtat durant tres anys i hi ha molt poques places al territori català”.

Des del Col·legi també lamenten que, en alguns casos, funcions pròpies dels educadors socials s’estan suplint amb altres titulacions de categories professionals inferiors.

“En molts casos, les funcions no es defineixen bé. I si les funcions no estan ben definides, la qualitat del servei acaba ressentint-se i afectant a l’usuari final”.