Pau Ricomà es mostra molt tranquil davant la seva imputació juntament amb 51membres del consell de Catalunya Caixa.

Anticorrupció acusa Narcís Serra, Adolf Todó i altres 52 membres del consell, entre ells Ricomà, d’administració deslleial per pujar el sou a directius en plena crisi de l’entitat.   

En una nota feta pública, el també cap de llista per Tarragona d’ERC a les properes municipals, aclareix que la seva actuació al consell va ser en representació dels treballadors. Recorda, a més, que va votar en contra de la pujada de sous. Argumenta que va estar al Consell d’Administració de Catalunya Caixa, no com a directiu sinó en representació dels treballadors de Caixa Tarragona, durant el  període transitori de fusió de les antigues caixes de Tarragona, Catalunya i Manresa, de maig a novembre de 2010.

En segon terme, exposa que a la sessió del Consell de 19 de gener en la que s’aproven increments “escandalosos” de sous de directius no hi era, perquè treballava en una altra entitat: Caixa de Tarragona.

Pel que fa a la sessió de 13 d’octubre, on participen els Consellers de les tres caixes fusionades, sí que hi era i va votar en contra, igual que els altres sis consellers en representació dels treballadors, de l’augment salarial global del 4,70% als alts directius de l’entitat.

 

La nota complerta: 

ACLARIMENT DE LA MEVA ACTUACIÓ AL CONSELL DE CATALUNYA CAIXA EN REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS

 Respecte a la notícia publicada ahir, en la que se’m posa a la llista dels

directius que van aprovar l’augment dels sous de directius de Catalunya Caixa, vull

deixar ben clar que:

 

1.- Vaig estar al Consell d’Administració de Catalunya Caixa, no com a directiu sinó

en representació dels treballadors de Caixa Tarragona, durant el  període transitori

de fusió de les antigues caixes de Tarragona, Catalunya i Manresa, de maig a

novembre de 2010.

 

2.- A la sessió del Consell d’Administració de Caixa Catalunya de 19 de gener en la

que s’aproven increments escandalosos de sous de directius no hi era, òbviament,

perquè treballava en una altra entitat: Caixa de Tarragona.

 

3.- A la sessió de 13 d’octubre, on participen els Consellers de les tres caixes

fusionades, sí que hi era i vaig votar en contra, igual que els altres sis

consellers en representació dels treballadors, de l’augment salarial global del 4,70

% als alts directius de l’entitat.”

 

 

Fets aquests aclariments de forma clara i contundent, també voldria aprofitar

l’avinentesa per fer una sèrie de consideracions:

 

De manera molt breu explicaré, per ajudar a situar el tema i perquè suposo que no tothom té el mateix coneixement de la qüestió, com es formaven els consells d’administració a les extintes caixes catalanes. Amb poques variacions i dins del marc d’una llei que ho regulava, els consells d’administració estaven representats en una part per les entitats fundadores, una altra part per les diferents institucions polítiques del territori  – consells comarcals i ajuntaments – una altra part pels impositors i l’altra part, la més petita, pels representants dels treballadors, que eren els únics triats en procés normal d’eleccions. Aquesta barreja d’institucions i particulars es decantava a favor de les primeres a les caixes de Tarragona, Catalunya i Girona perquè les diputacions n’eren les fundadores.

 

En el que a mi correspon, vaig ser membre del Consell d’Administració de Caixa de Tarragona, elegit pels treballadors sota les sigles del Sindicat d’Empleats de Caixa Tarragona. El maig del 2010 les assemblees generals de Caixa Tarragona, de Caixa Manresa i de Caixa Catalunya aprovaven de manera sincronitzada la dissolució d’aquestes entitats i la seva fusió en una sola caixa. Fins al mes de novembre, quan va concloure el període per nomenar i triar els representants del nou consell d’administració, els representants de les tres entitats d’origen van actuar de manera transitòria com a consell d’administració.

 

Pel que sabem per la premsa, la fiscalia fa referència a dues reunions dels consells d’administració en les que es van aprovar els sous d’alts directius, essent especialment desproporcionats –comparteixo absolutament el criteri- els dels senyors Todó i Massana. La primera d’aquelles sessions data del 19 de gener de 2010. Es tracta doncs del consell de Caixa Catalunya, previ a la fusió, en el qual jo lògicament no hi era perquè treballava a una altra entitat i respecte al qual no puc aportar llum. Val a dir que el sindicat afí a nosaltres a Catalunya Caixa no tenia en aquells moments representació al Consell.

 

La segona reunió va tenir lloc el 13 d’octubre del mateix any, dins el període de transició, en aquells mesos en el que el consell d’administració era inusualment ampli perquè congregava els consellers de les tres caixes. En aquesta sessió, el vicepresident primer va presentar l’informe de la Comissió  de Retribucions proposant un increment global del sou dels alts directius del 4,70%. Un representant dels treballadors va demanar que es passés a votació aquest augment i els set consellers en representació de la plantilla vam votar en contra de l’augment. Aquests són els set vots negatius que registra l’acta tot i que no estiguin registrats nominalment, i en dono fe perquè ens ho havíem parlat i perquè  que són plenament coherents amb la postura que els sindicats manteníem i amb la informació que donàvem a la plantilla. D’altra banda, no recordo haver vist mai un conseller que no fós representant dels treballadors votar negativament una proposta de la Direcció.

 

Interpreto que el fiscal ha posat al mateix sac als consellers que van donar suport als inadmissibles sous dels màxims directius i als que ens hi vam oposar. Potser pensa que ja hi haurà temps de separar el gra de la palla. Tot i que nom puc negar que em molesta que el meu nom hagi sortit de manera tan confusa en aquest tema, puc afirmar que estic absolutament tranquil respecte a la meva responsabilitat i a la dels companys dels altres sindicats en aquella reunió del consell d’administració.

 

Comprenc que aquest tema generi alarma social i els mateixos treballadors de les caixes que vam confluir en la malaguanyada Catalunya Caixa som els primers que voldríem que la gestió d’alguns directius tingués conseqüències penals. No me n’amago de dir que m’agradaria que l’ex Director General de Caixa Tarragona, Rafael Gené, fos cridat a declarar per la seva pèssima gestió. Ni me n’amago de dir que a través de la Confederación de Sindicatos de Cajas, en la què el nostre sindicat està federat, ja fa més d’un any que vam denunciar a la fiscalia a aquest directiu amb l’argument bàsic de les hipoteques de pèssima qualitat, a preus per sobre del mercat, que van tenir les nefastes conseqüències que ara estem pagant.

 

També aprofito per explicar – i hi ha actes que ho corroboren- que la meva oposició a les estratègies de la direcció, i la del company de sindicat que em va precedir en el consell d’administració, no es va limitar a les portes tancades i a la confidencialitat de les actes, sinó que any rere any, de manera recurrent, juntament amb els altres companys del SECT vam votar desfavorablement, en l’assemblea general de Caixa Tarragona, la gestió del mateix consell d’administració en el que participàvem. Vam denunciar la política d’inversions; la política de personal;  els problemes sorgits en el canvi de sistema infòrmàtic; les males pràctiques en formació; la utilització dels recursos recaptats a la província de Tarragona, no per crear riquesa aquí, sinó per donar hipoteques brossa a altres llocs; l’estratègia comercial i el poc interès en premiar l’estalvi amb la conseqüent dependència dels mercats financers per mantenir el ritme d’inversions. En aquells moments de vi i roses, quan les caixes cada any augmentaven prodigiosament els beneficis, ningú va voler escoltar les nostres veritats.