Portem onze temporades de programa d’alpinisme i en aquest anys hem tingut la sort i el privilegi d’entrevistar grans noms de les muntanyes; referents per molts de nosaltres i no només per les seves ascensions, sinó i especialment per la seva manera de fer-les, des de l’essència pura de l’escalada i l’alpinisme. Noms com Krzysztof Wielicki, Catherine Destivelle o el gran Kurt Diemberger.
Tots tres formen part de les contades persones al món, 16 en total que, com el gran Walter Bonatti, tenen un Piolet d’Or, el màxim reconeixement de l’alpinisme internacional. L’alpinista italià dona nom, de fet, al guardó que el proper desembre recollirà per primer cop un català, Jordi Corominas, que passarà a formar part d’aquest grup selecte.
No és un home gaire avesat als reconeixements ni a les entrevistes (no en fa gaires) però hem tingut el privilegi -en bona part gràcies al company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach- de poder-lo entrevistar.
No hem volgut transcriure l’entrevista, no volem que perdi context i espontaneïtat. Però us avancem que ens diu que “el primer bivac el va fer dos setmanes després de néixer”. També reconeix que els premis no li interessen gaire, però es mostra confiat que el “Piolet d’Or” serà una “finestra (pel reconeixement) de l’alpinisme català i espanyol al món”. Una bona ocasió per a que “Europa i el món ens vegin, i també perquè aquí, a casa nostra, se sàpiga que hi ha gent que fa això (alpinisme), i les cues que es veuen a l’Everest no hi tenen res a veure”.
Altres dos piolets a nivell nacional
Per la Màgic Line del K2, ja va rebre el “Piolet d’Or” (nacional) aquell mateix 2004. Pocs anys abans, el 1995, Corominas també va ser guardonat amb un altre “Piolet d’Or” per haver completat la via Kundalini al Meru Peak. Però ara se li reconeix tota la trajectòria.
El 1991 Corominas va coronar en solitari el Dhaulagiri (8.167m) formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 també va coronar el K2 (8.611m) per la Magic Line, que abans només havien fet els polonesos, el 1986. Avui ha pogut saludar en directe Òscar Cadiach, que també hi era, ell i el sempre recordat Manel de la Matta van baixar per problemes físics, i el Manel no va poder superar una peritonitis en el descens. .
Barceloní de 66 anys, guia d’alta muntanya, ha estat molt lligat sempre a la Unió Excursionista Llançanenca de la qual és soci, actualment viu a Benasc.
Ha escalat en territori català, espanyol i internacional, amb vies obertes a la Rioja, -on també va viure- o a la Vall d’Ordesa, o la via americana del Thalay Sagar (1990), el Shivling II i el Meru Nord (1994). Corominas també ha realitzat diverses escalades en solitari als Andes peruans o un intent al Lhotse, com explica al lloc lloc web parlant dels “somnis complerts i els no complerts”. Ha escalat des de les roques de l’oest americà, al gel immens de les rocoses canadenques, fins als darrers corredors de l’Àfrica tropical.
De deixeble a mestre
Reconeix en l’entrevista que el currículum d’Òscar Cadiach és “molt més espectacular” que el seu. Corominas, i així ens ho explica, ha fet de pont del que ha aprés cap a les noves generacions d’alpinistes. En tot el que ha fet, ha mantingut l’essència de l’escalada i l’alpinisme i en la seva trajectòria, ha passat de deixeble a mestre, formant també a les futures generacions, alguns dels quals també avui estan marcant fites en obertures i ascensions verges, com les que definia molt bé al programa un altre piolet d’Or, Kurt Diemberger, que ens deia que “hi ha moltes muntanyes verges, sense nom, i cares de les grans cims que encara no ha trepitjat ningú”.
Amb aquest reconeixement Jordi Corominas passa a formar part d’una llista on hi ha els millors del món; Des de Walter Bonatti a George Lowe, passant per Reinhold Messner, Doug Scott, Kurt Diemberger, Wojciech Kurtyka, Krzysztof Wielicki o l’única dona que té aquest títol Catherine Destivelle, que també ha passat pel Pont de Mahoma.
Nova trobada del Grup Cavall Bernat a Collbató
En aquest programa també hem parlat amb el vicepresident del grup Cavall Bernat, Francesc Sanahuja, sobre la tradicional trobada del Grup que tindrà lloc a Collbató aquest cap de setmana, 19 i 20 d’octubre. Cap de setmana d’excursionisme, escalada, actes, dinars i germanor.
El dissabte 19 d’octubre arrencarà amb una caminada de sis hores per la zona, de la mà del Centre Excursionista 4000 Peus. Com també, amb escalada al coll de la Portella. El dia continuarà amb un dinar per a tots els assistents i una rifa de material de muntanya. Tot seguit, se celebrarà el nomenament dels nous cavallistes. A més, es reconeixeran els nous membres d’Honor del Grup Cavall Bernat: Ferran Latorre, Anna Ibañez i Joan Miquel Dalmau (in memoriam). A l’Anna Ibánez, recordem perfectament quan venia sovint a Siurana, fa algunes dècades, quan dominava el calendari de competicions estatals i feia podi internacional. Una de les grans escaladores que hem tingut, sens dubte. La jornada acabarà amb parlaments institucionals i una foto de grup.
El diumenge 20 d’octubre començarà amb les mateixes activitats que el dia anterior.
En aquesta ocasió, però, la caminada serà de més curta durada i la zona d’escalada es traslladarà als voltants del poble de Collbató. Durant aquest dia també se celebraran els nomenaments i reconeixements. Emili Civís, Pep Rigol, Jaume Suñol i Joan Oliveras en seran els protagonistes. Els parlaments institucionals posaran el punt final a aquesta nova trobada del Grup Cavall Bernat.
Sortida per barrancs (secs) de Tivenys
Un programa que hem tancat amb el company Josep Maria Bonachí, us hem proposat una ruta per l’entorn de Tivenys, al Baix Ebre.
Benvinguts al Pont de Mahoma 210.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
