Ja s’han complert 20 anys. Els darrers dies abans del cap d’any de l’any 2000, el torb es va endur la vida de set excursionistes a l’entorn del Balandrau, al Ripollès. Nou persones si comptem les dues que van perdre la vida hores abans a la zona de la Coma de l’Orri.
El testimoni que heu sentit és el d’una metgessa tarragonina, Maria Castro, que estava fent el veí Puigmal, i també la va enxampar el torb, però va sobreviure. Tragèdia que recull el llibre «3 nits de torb i 1 cap d’any» del meteoròleg Jordi Cruz, que també hem entrevistat en aquest programa.
El del Balandrau és un dels accidents més greus al Pirineu català. Va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya. Per sort, no ens trobem sovint amb situacions com aquesta. Ara, la muntanya sempre se’ns pot girar en contra.
Avui tenim molta més tecnologia i material a l’abast. Però no n’hi ha prou amb consultar la previsió meteorològica. Portar el material adequat, una bona preparació tècnica i física i l’expertesa dels que en saben, també són factors decisius que poden marcar la diferència entre una estada gratificant i un desenllaç fatal a la muntanya.
Aquest 2020 no arrenca amb bones perspectives. El darrer cap de setmana s’han produït dues víctimes mortals a la muntanya catalana. Un jove de Roquetes, de 23 anys, es va precipitar uns 300 metres per la canal del Cristall, al municipi de Montellà i Martinet. Un practicant de raquetes es va localitzar sense vida entre el Puigmal i la Vall de Núria, a Queralbs. L’home, de 55 anys veí de Corbera de Llobregat, es va precipitar per una pala de neu d’uns 200 metres. L’endemà, un home de 32 anys també es va precipitar per una glacera mentre baixava a última hora de la tarda del Pas dels Gosolans.
Més enllà d’enviar des d’aquest programa tot l’escalf i condol a amics i familiars, volem reflexionar al voltant dels rescats de muntanya.
Al Tarragonès, des d’on fem el programa, s’han gairebé triplicat en l’últim any els rescats de muntanya, i això que el nostre cim més alt no s’aixeca gaire més enllà dels 300 metres. Segons les dades dels Bombers de la Generalitat, durant l’any passat el Grup d’Actuacions Especials (GRAE) va rescatar 17 persones a la muntanyes del Tarragonès, respecte les 6 de l’any anterior.
Són dades recopilades durant tot l’any passat (fins al 30 de novembre). Sense comptar els rescats en entorns fluvials, medi marítim i coves i pous. Tampoc les persones perdudes.
Al Camp de Tarragona, destaquen els 18 rescats al Baix Camp, vuit més que l’any anterior. 9 van ser les persones rescatades a la Conca de Barberà i 10 a l’Alt Camp. Al Priorat, en canvi, els rescats baixen dels 15 de 2018 als 6 de l’any passat.
A nivell de Catalunya, el nombre de rescats a la muntanya davallen, passant de 837 casos el 2018 a 796 l’any passat (a falta de les dades de desembre). La zona del país on s’han practicat més rescats és la Val d’Aran, amb 67, també destaquen els 54 del Ripollès.
Avui analitzarem què hi ha al darrera d’aquests rescats. En parlem amb Alfons Estelrich sergent del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat i també amb els nostres companys de cordada, GUIES de mitja i alta muntanya qualificats, com l’Òscar Cadiach i el Ricard Fernández.
També us proposarem un sopar solidari, amb les dues vessants de l’Everest com a protagonistes. EL CHOMOLUNGMA la ruta Mallory pel TIBET i el SAGARMATHA la ruta Hillary pel NEPAL.
Farem una sortida per la zona dels Ports i, com sempre, el nostre rapsode particular ens delectarà amb una poesia muntanyenca.
Benvinguts al Pont de Mahoma 137
