Programa número 40, avui hem escoltat les veus emocionades –i que ens han captivat i emocionat també a nosaltres- dels integrants de l’expedició al Broad Peak d’Òscar Cadiach; els gironins, Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’; el navarrès, Patxi Goñi i la metgessa, Anna Pujol. Ens han relatat com van viure el rescat de la companya de l’expedició internacional Sumiyo Tsuzuki, ‘Vespino’, com li diuen afectuosament a aquesta alpinista japonesa, ferida de gravetat arran de l’allau al Broad.
Hem parlat, també, del proper repte que ja ha anunciat Cadiach, pujar el Broad el 2016 per la vessant xinesa.
Ja fa dies que tot l’equip del programa busquem informació i mapes d’aquesta vall xinesa. És una zona pràcticament inexplorada. La Wikipedia diu que és -un territori cedit per Pakistan a la Xina, en una zona molt poc explorada’…
La següent entrada que hem trobat, associa aquesta vall a un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. Diu que la zona l’atrau poderosament, perquè és una gran desconeguda, que s’amaga darrera l’altra cara del K-2.
Afegeix l’austríac que és una vall glacial de 200 quilòmetres, que la major part del temps està seca, gairebé no hi passa ni un fil d’aigua entre les roques. Però el juliol i l’agost, quan es fonen les glaceres, s’inunda per complert. Allà, en aquesta vall, queden un munt de muntanyes desconegudes, d’arestes sense nom. És un territori on encara viu l’edat daurada de l’alpinisme. Queden misteris per descobrir i rutes per les que mai ha caminat mai ningú. Fins i tot, rutes que porten als vuitmils…
Diu Diemberger que li atrau perquè és una de les àrees més inaccessibles del món. Un desert de muntanya on no hi viu ningú, amb un entorn meravellós, immaculat. Per arribar a Shaksgam cal creuar el pas d’Aghil, que és gairebé tan alt com el Montblanc. Abans del port de muntanya està l’última poblet, kirguís. Diu el Kurt que té unes ganes tremendes de tornar-hi. Assegura que a Amèrica li diuen “el guardià de Shaksgam“, perquè es coneix la vall com la palma de la mà. En la seva setena expedició va deixar-hi un bidó de material amagat sota d’una morrena, el 1999, però encara té una nota enganxada que posa “Material necessari”.
Hi ha qui diu que els grans negocis es tanquen al voltant d’una taula d’un bon restaurant. Ahir a la nit, tot l’equip del programa es va aplegar al voltant d’una taula, la de Can Bonachí… L’Òscar Cadiach, quan ja marxàvem, va treure un tovalló de paper de la butxaca … hi havia notes manuscrites i dibuixos. Sabeu d’on eren? Doncs sí, efectivament, eren d’aquesta imponent i inexplorada vall xinesa. Tots vam recordar de sobte el tovalló del contracte de Messi?
