El Pregoner Àngel Òdena: “Aquesta capitalitat ens l’hem de guanyar cada dia, als despatxos, al carrer, als mercats, als museus, arreu”

Àngel Òdena, baríton internacional nascut a Tarragona l’any 1968, ha esta l’encarregat de pronunciar el Pregó d’aquestes festes de Santa Tecla. Òdena ho ha fet aquest dimarts des del balcó principal del Palau Municipal, amb un discurs carregat d’autocrítica, dirigit a la ciutadania i amb el qual ha recordat la seva vida a través dels diferents espais de la ciutat.

“Podem treure pit que un tarragoní porti el nom de la ciutat arreu del món. És pur talent, un artista reconegut internacionalment”, ha dit l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, per presentar Òdena. El baríton ha centrat la seva carrera professional en un gran ventall estètic i un considerable repertori d’oratoris i música simfònica vocal, malgrat que ha destacat més en l’àmbit de l’òpera.

Va debutar el 1994 al teatre italià de la ciutat de Bari, en una carrera que inclou més de cinquanta títols. Òdena ha actuat també a París, Milà, Lisboa, Amsterdam o Nova York, on va ser guardonat com a millor cantant de sarsuela i òpera espanyola el 2012. A Tarragona, havia estudiat al conservatori i a la Universitat Rovira i Virgili, època que recorda amb “alegria”.

Òdena ha tingut paraules per referir-se al futur i present de Tarragona, tant pel que fa a economia, infraestructures i transició ecològica com pel que fa al caràcter dels i les tarragonines. “Nosaltres, els tarragonins, serem, sens dubte, el que vulguem ser”, ha expressat.

El baríton també ha volgut explicar la seva relació amb les festes de Santa Tecla, que va viure molt “intensament” amb el Cor Al·leluia. Per ell, les festes són la porta a una nova oportunitat: “Fem que cada any la nostra Santa Tecla sigui això, la porta d’una nova esperança, de nous reptes, de noves idees”, ha manifestat.

El Pregó en 10 punts:

“A casa érem del Natzarenos, si, si, no dels Natzarens; sempre hem estat del busson, el telefenu, el cuentu, el bocadillu; ja sé que està mal dit, però jo els dic que parlo Tarragoní i punt”

Tot el seguici es va ampliar (…) però potser els Dames i Vells són qui em van impactar més, deixaven de drap brut a l’alcalde Recasens, els regidors de l’època, el guàrdia civil i fins i tot l’arquebisbe!

“Fem que cada any la nostra Santa Tecla sigui això, la porta d’una nova esperança, de nous reptes, de noves idees”

Tenim moltes coses que ens venen donades (potser masses). Clima, mar, sol,platges; un llegat històric insuperable. Però, hem sabut estar a l’altura de tot això que tenim?, doncs amb tota sinceritat, crec que NO.

“Els realment meravellosos i meravelloses som els Tarragonins, i que malauradament hem 4 tingut massa vegades una manca d’estima col·lectiva que en certs moments ha arribat a ser malaltissa”

“Mirant-nos al melic no deixa que puguem avançar amb tranquil·litat i pas ferm cap a una societat millor; mirar-nos al melic fa que durant anys hàgim inventat que els nostres problemes estaven a 13 km, segurament era més fàcil això, que arromangar-se i anar a un despatx a 100 km o 600 km d’aquí on desgraciadament sense cap empatia decidien per nosaltres, i que quan tothom ja sabem que és la Ricarda, al Camp de Tarragona ens van malmetre la Ricarda, la Ramona i la Pepita i aquí no va passar res”

“Agafem-nos fort, aixequem-nos d’hora com deia aquell, i lluitem, transformem, canviem”

“Que la Cultura formi part de l’eix transformador, que surti al carrer, als barris; però no oblidem mai l’esforç, el talent, l’estudi, la professionalitat que té l’obligació d’estar a dalt l’escenari dels nostres Teatres”

“No ens enganyem, aquesta capitalitat ens l’hem de guanyar dia a dia, als despatxos, al carrer, als mercats, als museus, als camps d’esports, arreu”

“Encara que transcrivint les paraules de mossèn Cinto deixeu-me dir: Dolça Tarragona ciutat del meu Cor, quan de tu s’allunya d’enyorança és mort. Que el Chartreuse ens il·lumini i l’espineta ens marqui el camí”