Una mirada cap a l’interior dels humans. Aquesta és una definició ràpida que la poeta i traductora Xènia Dyakonova usa per a definir el llibre ‘L’artista del tupè i altres relats’, el projecte de traducció d’aquest autor rus -desconegut per al públic majoritari, però molt apreciat per escriptors i filòsofs com Walter Benjamin- pel qual va obtenir el Premi de traducció Vidal i Alcover l’any 2016.
Ara, després d’anys de treball, es presenta aquest volum de manera oficial, després que es publiqués tot just a l’inici de la pandèmia. «Són contes que mostren diferents caràcters i desitjos dels éssers humans, que no sempre es transformen en el que un voldria», explica Dyakonova, que ressalta la bona tasca de Leskov, autor del segle XIX, per a «retratar un lloc i època a través de personatges memorables en els quals tots ens podem veure reflectits».
Per la traductora, l’oportunitat que ofereix aquest certamen de traducció és «molt important per a posar el focus en autors sovint poc coneguts, que mostren noves arestes i personatges oblidats». La presentació oficial del volum serà el pròxim dijous, 6 de maig, a les 19:30h al vestíbul del Teatre Tarragona. Les persones que estiguin interessades a assistir-hi han d’enviar un correu de confirmació a l’adreça protocol@tarragona.cat.
‘L’artista del tupè i altres relats’
Els personatges que apareixen en aquest relat són homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida. El lector en trobarà una mostra ben variada en els relats, que oscil·len subtilment entre la llegenda i la farsa, entre la narració realista i el conte a la vora del foc.
Leskov: inspiració de Tolstoi, Gogol, Txhékov i Dostoievski
Nikolai Leskov (1831-1895) és un clàssic de la literatura russa. És un prosista polifacètic que al seu país natal és reverenciat al mateix nivell que Gógol, Dostoievski o Txékhov. Aquest darrer, en una carta al seu germà Aleksander, deia que Leskov era el seu escriptor preferit. Tolstoi també n’era un lector atent, i va al·ludir en més d’una ocasió a l’extraordinari talent lingüístic de Leskov, al seu do de mantenir-se fidel a la realitat i a la seva capacitat de mostrar les deficiències del progrés.
El fet que Leskov sigui menys conegut fora de Rússia que els seus grans compatriotes es deu, principalment, a la dificultat de traslladar a un altre idioma (i, per tant, a una altra cultura) el seu llenguatge particular: una barreja d’allò més pintoresca de paraules populars o pseudopopulars, de cultismes fantasiosament deformats pels camperols o usats en un sentit impropi, d’híbrids verbals i de mots directament inventats per l’autor. Aquesta sofisticació estilística permet a Leskov plasmar amb més vivesa i autenticitat l’essència dels seus personatges.
