Després de més de 610 minuts sense encaixar gols i set partits consecutius invictes, el Gimnàstic de Tarragona posa un punt i a part per rebaixar la tensió i els nervis. El Fuenlabrada, un rival que arribava amb bona dinàmica (3 victòries seguides), ha mantingut la calma amb un Nàstic que, després del seu gol, progressivament ha perdut el control.

La primera meitat avisava de les intencions del Fuenla, sobretot amb un inici carregat de perillositat per les bandes amb un Fer Ruíz que, més tard, exerciria de botxí. Sergio Benito i Diego es repartien les accions, però l’ordre defensiu dels grana frenaria constantment els atacs.

A poc a poc, i sense pressa, el Nàstic dominaria el joc amb facilitat i un equip dinàmic i eixerit. Joan Oriol tenia la primera clara del partit amb un xut des de la banda (gairebé mig camp) que fregava el travesser de Belman. El porter del Fuenlabrada seria protagonista durant tot el partit, amb parades determinants que definirien el resultat. Jaume Jardí i Andy, banda per banda, reactivaven el Nàstic passada la mitja hora de joc, sense gaire encert.

El reusenc es trobaria amb un Belman exponencial, que a poc més de dos metres, parava una pilota a la línia amb el peu, com si es tractés d’handbol. Una jugada que era 0-1, però que deixava els de Dani Vidal amb l’espineta clavada per afrontar la segona part.

“La derrota arriba i no agrada. Hem d’intentar baixar la pressió de ser visitants, ens toca agrair a la gent desplaçada”

Dani vidal

Després d’uns ajustaments tàctics, la segona part donava pas a una partida d’escacs entre entrenadors que, fins als minuts finals, ningú no va notar que s’estava duent a terme. Dani Vidal canviava Trigueros, que havia vist targeta groga, i provava a Dufur com a company de Nacho. Un canvi polèmic, si més no pels errors del defensor basc, que provocarien al llarg de la segona part diverses pèrdues importants.

“El canvi de Trigueros és perquè no volíem estar amb un home menys. Toca analitzar-lo i continuar creixent”.

dani vidal

Malgrat això, al minut 47 els moviments eren favorables al míster. Borja Martínez enfonsava la pilota al fons de la porteria després d’un xut col·locat, i s’estrenava com a golejador. El d’Elche de la Sierra donava avantatge als grana, que dominarien el joc durant més de vint minuts sense patir cap contraatac. Gorostidi i Borja, imperials, donaven una classe de possessió al centre del camp sota l’atenta mirada dels locals. La defensa grana (fins al moment), era inexpugnable, i la davantera aportava en molts aspectes.

A partir del minut 70, amb els canvis de Carlos Martínez, el Fuenlabrada girava la truita. I pràcticament, en canviava els ingredients. L’entrada al terreny de joc de Cristóbal Márquez donava una nova dinàmica al partit. El veterà de 39 anys, enfoscava el mig del camp grana i el tornava negre, i a poc a poc, generava més perill.

Al minut 73, en un córner, els blaus empataven el partit (1-1) amb una internada de Fer, que rematava pràcticament sol. Els nervis passaven factura, i Márquez, amb l’ajuda d’un grup que començava a desafinar, generaven el 2-1 (77′), també de Fer.

Amb les cartes sobre la taula, el domini blau era evident. Gairebé no li quedava temps al Nàstic per reaccionar, i a la desesperada, els canvis de Vidal quedaven com l’última esperança. Ni Marc Fernández ni Concha estaven encertats. El de Santander aportava llum a la foscor, però la més clara la tindria de Marc Montalvo, que amb la intenció de col·locar la pilota, perdia l’oportunitat.

Sense temps per mes, amb rabia i frustració, els grana deixaven tres punts al sud de Madrid. Tornaven cap a casa amb el lideratge sota els braços, però amb incertesa. Després de setmanes repetint-se el ‘mantra’ de la tranquil·litat, el dia més necessari, tot passava a ser nervis i desorientació. Ara bé, sense sortir de ‘Play-offs’ i amb una nova oportunitat el pròxim cap de setmana. La Reial Societat B els espera el diumenge (17:00h), i disposen d’una setmana sencera per recuperar la filosofia guanyadora. Aquest partit, només sembla un punt i a part.

Més Notícies