No perdre és molt important, explicava Achille Emaná el passat dijous després de l’entrenament. Quan no es pot guanyar, millor no perdre, diuen molts entrenadors de futbol. Doncs ambdues coses són les que ha fet el Nàstic aquest diumenge a Valladolid, on un equip cridat a ascendir de categoria i un altre cridat a únicament pensar en la permanència han signat l’empat, teòricament, més avorrit per a l’espectador. I diem teòricament perquè el duel ha estat ben obert i atractiu pels presents al camp, els que ho han vist des de casa i els que han seguit el matx d’altres maneres.

 

Tot i que les sensacions a l’entorn l’equip de Vicente Moreno han estat bones al final de l”encontre, els primers minuts de partit s’ha pogut veure una versió de l’equip que recordava en certs aspectes a la que es va poder veure a Elx. El rival dominava, tenia la possessió de la pilota i arribava amb comoditat a l’àrea de Manolo Reina. Iago Bouzón, amb un rebuig precís, ha posat la cara després d’una centrada d’Álvaro Rubio que arribava a dominis de Rodri, disposat a rematar per inaugurar el marcador. El Nàstic semblava estar KO per moments però una de les ocasions més clares de tot el duel ha arribat quan Rocha, després d’una bona triangulació amb Marcos, s’ha plantat sol contra Kepa i, malgrat xutar amb potència, el porter basc ha pogut enviar a corner.

 

Els pucelans intentaven refer-se de l’avís d’un Nàstic que tornava a perdre cert domini de l’esfèric. Gaizka Garitano, que ha vist com el defensor visitant Xisco Campos era sancionat amb targeta groga al minut 3, ha decidit carregar l’atac del seu equip per la banda esquerra per intentar forçar l’expulsió del capità dels tarragonins. Abans del descans, el Valladolid ha gaudit d’una segona semiocasió de gol. Els blanc-i-violetes han vist com un llançament a terra de Mossa servia, sense fer falta, per evitar un xut molt perillós dels locals. La sensació de perill era clara pel Valladolid, però les ocasions de perill han acabat molt més igualades.

 

No ha estat fins al segon temps quan el partit s’ha obert de forma clara pels dos conjunts, provocant que estigués tan a prop la diana local i la visitant. Jordi Calavera, que ha debutat a Segona Divisió al segon temps pel lloc de l’amonestat Xisco Campos, ha patit les pujades d’un Mojica obligava Manolo Reina a aturar l’esfèric en dues ocasions als primers minuts de la represa. El colombià pucelà ho tornava a provar al minut 66 després d’una centrada des de la banda dreta que acabava amb un xut que s’estavellava la pilota a la xarxa dreta per fora. Justament, aquesta ocasió ha estat l’acció prèvia a una de les jugades polèmiques del partit. En un salt amb Tejera, el colombià ha etzibat un cop de colze al cap del futbolista grana. L’acció, que hauria d’haver estat castigada amb targeta vermella, no ha estat xiulada per Valentí Pizarro, condicionant la resta del partit d’un Nàstic que ha ofert les seves millors virtuts: seriositat en defensa i amb les idees clares en atac.

Novament Rocha s’ha encarregat, a la recta final del partit, de posar l’emoció per part tarragonina. Una falta a la frontal dels castellano-lleonesos al minut 78 era executada pel de Cáceres. La pilota, que ha superat la barrera, ha acabat llepant el pal dret d’un Kepa que no ha hagut de patir més en la resta d’un encontre que ha acabat com començava: 0-0. Amb aquest punt, molt dolç per aconseguir-se contra el rival i estadi on s’ha aconseguit, permet el Nàstic acabar la jornada 5 de Segona a la tercera plaça amb 11 punts de 18 possibles. Segueix el dolç inici dels grana. I que duri!