Es tracta d’una obra immensa, brillant, espectacular, però també molt difícil d’interpretar. L’al.leluia n’és el fragment més conegut.
Quan es va estrenar (ja fa 280 anys) l’èxit va ser apoteòsic i des d’aleshores s’ha interpretat de forma ininterrompuda arreu del món. Händel havia tingut grans èxits amb les seves òperes i també amb la música instrumental que escrivia per als diferents reis d’Anglaterra a qui va servir, però a partir dels 50 anys va dedicar-se gairebé de forma exclusiva als oratoris: va escriure’n una trentena, però amb El Messies es va superar.
No es tracta solament d’una obra de lloança a Crist on s’expliquen les excel·lències de la vida, la mort i la missió del Messies a la Terra, sinó que l’obra ha superat completament el patrimoni exclusiu dels fidels cristians i ha esdevingut patrimoni universal dels fidels a la música. Té aquella doble qualitat exclusiva de les obres mestres: d’una banda, conté secrets i noves lectures per als experts i de l’altra, bellesa i atracció per a l’oïdor mitjà. Acompleix, efectivament, una funció espiritual que si no ens apropa a Déu, com a mínim ens apropa a l’Art.
INTÈRPRETS
Raquel Andueza, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Roger Padullés, tenor
Elías Arranz, baríton
Franz Schubert Filharmonia
Cor Francesc Valls
Paul Agnew, director
