Dissabte és un dels dies forts del Festival REC i Tarragona Ràdio hem volgut estar al rovell de l’ou (això vol dir l’Antiga Audiència) per entrevistar els membres de l’organització, el públic del REC, però sobretot, els convidats a aquesta edició: productores, directors, actors i actrius, han vingut d’arreu del món a veure com brilla la seva pel.lícula a la pantalla tarragonina.

Acompanyeu-nos en aquest viatge a les entranyes del cinema d’autor, més autèntic, sincer i compromès. Ens hi endinsem tot saludant els nostres col.laboradors cinèfils: No Som Ningú

El nostre primer conviat és el director israelià Yotam Ben-David. Fa 10 anys que viu a Paris, amb la seva parella palestina. Justament sobre aquest tipus de relació tractarà el seu primer llargmetratge, que aviat veurà lllum. Mentrestant, segueix fent curts, ja que és difícil aconseguir suport pel seu tipus de cinema compromès. Ell no parla explícitament de política als seus films, però. Li interessen les relacions humanes i la contraposició entre la superfície i el que hi ha sota. Històries sobre la condició humana sovint gravades en paratges inquietants.

El REC projecta els seus tres curtmetratges en una sessió especial al Col.legi d’Arquitectes. Per ell és la primera vegada que els veurà tots seguits, un darrera l’altre. Només per això, ens diu que ja està molt content de participar al REC.

Kyuka. Before Summer’s End promet ser una pel.lícula lluminosa i càlida; l’estiu en ple desembre. Parlant amb els actors del film grec, el Konstantinos i l’Elsa, ens expliquen que l’estiu és lluminós però també té una part fosca. Moltes expectatives, l’obligació autoimposada de haver de fer moltes coses txules i la frustració de que no tot sigui com ho havies planejat.

Tot fent entrevistes al peu de les escales de l’Antiga Audiència, hem coincidit amb la cua de públic que venen a la sessió de les 18h. Quina és la vostra peli preferida del REC?

Unes 35 projeccions s’han programat en aquesta edició del REC. Pal.lícules d’arreu del món, amb temàtiques diverses, per a tota mena de públic i gustos, de qualitat incostestable i que mostren els llenguatges cinematogràfics actuals. Els films els tria un equip de 4 programadors, sota una premisa unitària: les pelis del REC han de deixar emprempta en l’espectador, les has de recordar. Hem conversat amb Elodie Collado i Miquel Escudero, programadors del REC.

Castilla La Mancha és terra de gent peculiar i entranyable, o al menys, això és el que deduïm de la conversa amb el director Enrique Buleo i la productora Sandra Mora. Ells han vingut al REC a presentar la seva òpera prima Bodegón con fantasmas. Es tracta d’un retrat en quatre episodis sobre la convivència quotidiana entre els vius i els morts a un poble aprop de Cuenca. Enrique Buleo ens explica, encara sorprès, que la pel.lícula li resulta al públic més divertida del que ell pretenia.

No sleep till és un film rodat amb molts pocs recursos, amb un equip petit i multitasca, feta amb humilitat però amb molt de talent. Això nes ha anat repetint l’actriu i directora de vestuari Justine Fabre. Ella interpreta un dels personatges que decideix quedar-se al poble i seguir fent la seva vida, sense fer cas de l’ordre d’evaquació per l’arribada d’un huracà. La pel.lícula transcorre durant una llarga nit, en què la tensió va augmentant per l’amenaça de la tempesta.