L’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors reclamarà que la nova Llei de Memòria democràtica de l’Estat contempli els casos de nadons desapareguts en plena democràcia.

Veuen avenços que porten molts anys reivindicant, però també mancances. La llei fixa el dret de les víctimes a conèixer la veritat, a accedir a la justícia i la reparació, i que mitjançant la memòria se’ls garanteixi la no repetició dels fets patits. I a més, reconeix com a víctimes els nens adoptats sense el consentiment dels seus pares, també els seus familiars.

Des de l’associació ho valoren en positiu, també que la nova norma contempli la creació del Banc Estatal de l’ADN de les víctimes de la guerra i la dictadura, que ja existeix a Catalunya. En aquest banc també s’inclourà les persones afectades pel robatori dels recent nascuts per poder comparar els perfils genètics de les víctimes.

La llei, que ja es va publicar al BOE el passat 20 d’octubre, contempla un període entre el cop d’estat de 1936, i la posterior Guerra i dictadura, fins a l’entrada en vigència de la Constitució.

Això vol dir que no queden emparades les mares que van donar a llum els seus fills a partir de 1978. Tampoc les persones que cerquen la seva identitat un cop instaurada la democràcia. En una entrevista a Tarragona Ràdio, la presidenta de l’observatori, Neus Roig, diu que la llei no és prou ambiciosa.

powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

Roig acaba de publicar un segon llibre sobre el tema: ‘Trauma, recerca i identitat en la desaparició forçada de menors. És una mirada psicoanalítica, jurídica i antropològica’, fruit d’una jornades científiques celebrades a Donostia i a Bilbao. Recorda que hi ha casos a tot l’Estat, també a Tarragona ciutat, 9 nens.

Allà on hi havia personal religiós als hospitals, podia passar. Ho recordava Roig quan explicava que reclamaran una investigació sobre la presó de les Oblates de Tarragona. Al convent, que va ser habilitat com a centre penitenciari, van arribar a partir de 1939 dones preses, moltes d’elles de Madrid, Toledo, Saragossa i altres punts de la demarcació.

De fet, en una primera remesa van ser traslladades a Tarragona 35 dones de la presó de Las Ventas de la capital espanyola i aquí eren custodiades per les monges. El règim les utilitzava amb la finalitat d’atraure els seus homes per detenir-los. En una segona tongada, van venir prop de 300 preses. Algunes de les procedents de Madrid portaven els seus nadons.