Recuperen ADN d’un homínid de fa 400.000 anys, és el material genètic humà més antic identificat fins ara.
La descoberta revela un nou capítol en l’estudi de l’evolució humana que implicarà canvis importants en les relacions que s’establien fins ara entre algunes espècies d’homínids.
Aquest setmana ho recull la revista Nature, en un article que també signa el director de l’IPHES, Eudald Carbonell.
L’anàlisi de material genètic de fa 400.000 trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca, ha permès recuperar el genoma mitocondrial complert d’aquests homínids.
Del seu estudi es desprèn que estan més pròxims a l’espècie euroasiàtica coneguda com a Homo denisova, que als neandertals, els europeus, com s’havia pensat.
El paleoantròpoleg de l’IPHES, Carlos Lorenzo, que col·labora des de fa més de 20 anys amb l’equip que treballa al jaciment, assegura que ara, en realitat, “no estan segurs de l’espècie a la qual s’hauria d’assignar els homínids de la Sima de los Huesos”.
Han afegit que ara només s’ha conaseguit ADN mitocondrial i, abans de moure cap peça de l’arbre evolutiu actual, caldria trobar també ADN nuclear per estar més segurs de qualsevol nova atribució.
Els treballs d’excavació a la Sima de los Huesos han permès recuperar més de 6.000 fòssils humans.
A Atapuerca s’han identificat més de 6.000 fòssils humans
Les restes d’ADN dels homínids de la Sima de los Huesos s’ha obtingut d’un fèmur de fa 400.000 anys i s’han extret al Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology (Leipzig, Germany).
En total, en aquest jaciment d’Atapuerca s’han identificat més de 6.000 fòssils humans que han estat assignats a 28 individus diferents, amb la qual cosa es coneixen força bé els seus trets físics. Els investigadors són molt cautelosos sobre les implicacions que té aquesta troballa, però apunten la possibilitat de trobar ADN nuclear també a la Sima de los Huesos i, per tant, tenir més informació genètica al respecte.